Riberenques és una plaqueta poètica autopublicada, una altra
obra més que pren el camí de la intutela editorial i depén de la
tasca de l’autor perquè circule i arribe a la gent. El llibret és
un aplec de 18 proses poètiques que de bon començament de llegir
ens recorda dos autors importantíssims de la nostra literatura
valenciana: l’u, el Joan Navarro, per la construcció sintàctica
del text i per l’hermetisme en la comprensió; l’altre, el Vicent
Andrés Estellés, pel contingut, pel to o per la imatgeria.
En
el cas del Navarro, citarem per exemple l’obra La saba i el
fang:
El
buit creador. El silenci dels bambús sota la volta calcària de
l'ou. La brillantor de les plomes de l'àguila. L'enyor de l'avenir.
Un pinyol dins la cel·la diàfana d'un reliquiari. Els béns
abandonats després de l'última partida: el gerro amb les tulipes,
el rèmol encisar al bessó del frigorífic, les veces dels coloms
espargides pel terra, una caixeta folrada de petxines i paisatges, el
deixant d'una barca sobre la cara de l'aigua, un peix de vidre damunt
l'aparador, les gemmes dels bulbs. El buit vastíssim ple. [...]
i
comprovarem amb el text de baix aquesta semblança sintàctica:
Les
teules amoïnades, l’estable ple d’útils. Els llamps de lluny,
les instantànies. Una jovialitat efímera, els comboi dels
xiquets. Les hores plenes de joguines, el sol radiant, les garrofes.
Vares prémer la meua mà, la mar encesa, l’horabaixa. Cremava la
terra, l’eix trencat, successions d’incordis. Una bosseta de
gesmil, la flaire. [...]
Pel
que fa a la comprensió, podem entendre els vocables però es fa
difícil trobar un significat concret: simplement haurem de
deixar-nos endur per aquest enfilall de noms i adjectius i assaborir
què ens suggereixen.
En
el cas de l’Estellés, és evident el contingut: el camp, la
família, la infantesa, l’amor; el to, solemne en l’ambient
rural, col·loquial en la vida casolana; la imatgeria, els carrers
del poble, la vida d’estiu en la vida de poble, els espais naturals
que formen el macroespai de la Ribera.
En
aquesta plaqueta trobem que es barregen diversos personatges. Per
exemple ens sembla que de les relacions amoroses que hi han siguen de
la veu poètica però també dels familiars de la veu poètica, de
manera que intuïm que hi ha una intenció literària de fer que es
confonguen. Tenim també el pensament que hi ha la mort d’algun
avi, de manera molt difosa. El temps també es confon, suposem que és
l’estiueig al poble de part de la veu poètica, però també la
resta de l’any.
Llegir
aquestes proses ens ha fet enllaçar les pel·lícules dels anys 50,
aquelles en blanc i negre, bé les espanyoles de tota la vida o les
italianes, en què el decorat eren aquelles cases sense luxe, de la
gent normal i corrent, de les cuines, espaguetis i vi. Aquest és un
món a extingir i que entenem carregat de nostàlgia, amb
l’inconvenient que passada una generació o dos, hi haurà un abís
de referències.
En
definitiva, Riberenques és un cofret preciós, que basa la
valor en la construcció literària (prosa i no versos), en les
referències a una zona específica del País Valencià, que de ben
segur els que la coneixen la sabran resseguir i en la humilitat
solemne d’una vida en procés d’extinció, si parem esment a les
formes amb què es torben els xiquets i jóvens d’ara.
