D'una suposició lingüística

Tinc el convenciment que els valencianoparlants nascuts els anys 30-40 són la demostració del gran succés en la introducció del castellà en la gran massa de la societat del país, és a dir, u dels passos per a fer possible la desaparició del valencià.

De bestreta, són els primers parlants que han esdevingut completament bilingües gràcies a l'ensenyament obligatori del castellà i la prohibició del valencià. Ni sos pares ni avis "van gaudir d'aquest privilegi" i no van tenir la capacitat com aquests de poder triar en quina llengua parlar als fills i de retruc als nets. Certament, la gran massa general dels nascuts en els 30-40 són els que han estat capaços d'educar en castellà els fills i a més a més, si no ho van fer, són els capaços de parlar-lo als nets, si aquests fills han decidit fer el canvi: és el gran succés de l'educació franquista.

També cal dir que si no han fet aquest canvi d'idioma són els facilitadors de la introducció d'interferències lingüístiques del castellà, especialment en el llenguatge infantil, amb la introducció de vocables com: abracito, dinerito (o dineros), caballito, ossito, fins al punt que han esdevingut tan permeables que alguns d'ells diuen sense cap problema escoltar en lloc de sentir, raig (o rayo) en lloc de llamp, mayo junio i julio en lloc de maig juny i juliol o està plovent en lloc de plou.

La meua conclusió és que és un convenciment, totalment personal, que no sé si és compartit o se n'ha fet algun estudi rigorós que el tombe.

D'un molt honorable president pusil·lànime

¿Recordeu quan els qui manen a l'ajuntament d'Alacant van voler canviar (i hi continuen) l'estat de la ciutat de valencianoparlant a castellanoparlant, d'acord amb la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià? Doncs bé, d'això s'encarrega el Ximo Puig (il·legalment, al·legalment) en el cas d'Elx.

De la ignorància, que és atrevida

Hi ha una tenista considerada catalana que ha provocat un bon merder al tocat que si el català és un idioma o no. Hi ha hagut tanta polseguera per les xarxes que ha hagut de desdir-se amb la raó que va ser l'entrevistador qui li va dir que allò no era una llengua i la xica que va i li va fer cas.

 

De veres que això és una bona disculpa? Vull dir, si l'entrevistador és un ignorant no lleva que ella tinga el trellat prou com per a dir-li: ei, que el català sí que és una llengua; no digues collonades.

 

En fi, que tot són bastonades a l'haca de la llengua.

De matèria de guerra de merda

Ha passat que Espanya ha volgut regalar uns tancs a Ucraïna i el tocat és que eren una castanya total. No sé el dineral que deuen haver costat aquests elements de guerra, però ço que està clar que caldrà comprar-ne de nous. Quina llàstima de diners que podrien anar a dependència, salut mental, sanitat, educació, energies renovables, etc.

De secrets i misèries d'estat

M'assabente que el govern més transparent de la història pretén ocultar 50 anys més els documents secrets. Primera conclusió, quant més temps amagues, més misèries sembla que vols amagar. Segona conclusió, quant més temps amagues més vols manipular la sobirania nacional i la consideres incapaç. Tercera conclusió, quant més temps amagues, més cerrilment actues contra la recerca de la veritat que els historiadors acacen. No entenc aquest govern més transparent de la història.