Ha començat un altre curs i aquest és el del retorn al desert després del miratge (que no oasi) del Botànic. Una tornada de la dreta extrema al govern valencià (al País Valencià no hi ha dreta, només extrema) que representa la recuperació dels fantasmes de l'antivalencianisme més furibund i esperpèntic i el més assolador: l'enfonsament del poc que havia pogut ascendir el Botànic. Sí, eixe pa que volíem tant i que, pobre, ha acabat potinejat i emporcat.
Tornem a l'escola amb els capteniments més pessimistes d'una escola pública corcada; amb la sensació que l'escola concertada no ha vist en perill el seu estament; amb la convicció que la privada continuarà sent el poder ocult d'arrels pregones.
Quatre anys ens esperen i se n'expecten més si girem la vista al cicle de vint anys que va tenir la dreta extrema abans de governar el Botànic: recordem-ho, del 1995 fins al 2015.
