dijous, de juliol 28, 2005

La dignitat de la persona és la mesura dels fluxos corporals propis

Aquests dies he estat trastejant uns quants poemes medievals sobre la condició humana, de regust escatològic, tot recordant aquelles assignatures que el Hauf impartia (ah, pecadors...! i tot açò i allò) i m'ha vingut al cap que com a humà, ço és, mamífer amb capacitat intel·lectual, la dignitat que hom acumula amb la consciència i amb els actes propis es perd en el moment que esdevé inútil (eufemismes fora).

Així com a voltes parle de la mort des de la joventut, també des de la jovenesa pense que la meua dignitat s'ensorrarà en el moment en què no podré controlar aquests fluxos corporals meus. Em referisc al dia en què faré cadufos o quede impedit abans de vell, i seran altres qui hauran de canviar-me el paquet, rentar-me el cul, o torcar alguna que altra pol·lució nocturna, bava o moc.

dissabte, de juliol 16, 2005

Les previsions neguitoses ja han esdevingut


Des que sóc menut he fet sempre horari escolar o acadèmic, fins i tot després d'haver acabat la carrera, he continuat fent-ho: feia classe de valencià a adults i jo m'agafava la seguida de les vacances de Nadal, de Pasqua, d'estiu i els ponts que apareixien (més encara, els allargava si em convenia: jo decidia en aquestes coses). Enmig d'aquestes classes vaig entrar a la borsa, de manera que la cosa ha continuat fins ara, fet i fet 25 anys, més que tota una vida d'horari d'escola! No he treballat mai en cap altra cosa que no fóra l'ensenyament, no sé què és un horari de dilluns a divendres tot el dia i només el mes de vacances reglamentari: si no passa res, sembla que tampoc ho sabré.

M'han aprovat l'oposició. Visca...