D'unes eleccions tristes

S'acaben de celebrar unes eleccions i reprenen el poder les forces repressives (genocides i perdoneu el mot, però crec que no el banalitze gens) del valencià. Certament, aquesta és la qualificació que tenen qui governaran el país passats huit anys de miratge (perquè sí, ha estat tot un miratge de voler i no poder i poder i no voler), que amb el referent anterior (20 anys, del 1995 al 2015) tant de bo no siga tan llarg.

De podcasts

Aquest cur nou està sent de descobriments culturals; u d'aquests és el podcast i què tard hi arribe, perquè de fa anys que hi han programes interessantíssims i que en escotar-los ara pense: per què no sabia d'açò? Per això és ara que tot el temps lliure que tinc auditiu és ocupat per aquestes peces que descarregue en un bastó i clave en el cotxe. D'aquests, faig destacar el Ciutat Maragda de Catalunya Ràdio: quant de llibre que hi ha per llegir, quanta persona llegida que parla tan bé de literatura, cosa que desperta en jo un sentiment de mediocritat i de llançamenta a perdre.