De comparacions odioses

Han desqualificat aquest atleta perquè el comitè olímpic al·lega la regla 50.2 de la Carta Olímpica, que estableix que no es permet cap mena de manifestació ni propaganda política, religiosa o racial als espais, seus o àrees olímpiques. Bé, doncs, a vore quan fan un pensament per l'equip femení de futbol de l'Iran, d'entre altres.

De la fasledat i la maldat

Hom negarà que aquest titular: El bisbe de Mallorca: “Em repugna que hi hagi cristians que vagin en contra dels més pobres” , llegit fredament i sense context, té una gran valor humanitària; ara, venint de qui ve i què representa la seua associació, doncs no és més que un pamflet hipòcrita i cínic, per què no?

Que si els homosexuals són uns malalts i uns desviats...

Que si les dones no han de ser iguals que els hòmens en les seues institucions...

Que si el català no és una llengua digna...

Que si...

D'un projecte literari

Doncs ja he acabat d'escriure la plaqueta que serà la base per a la creació d'un vídeo joc. Certament, estic a punt de crear el primer artefacte literari de poesia digital en forma de joc d'ordinador. Ara caldrà passar-hi hores redactant la programació informàtica: a vore com va la cosa. Aquest text base és una traducció mig lliure mig fidel d'un poemari d'un escriptor dels EUA; més avant, més informació.

Del pas del temps

S'ha acabat el trimestre i en un bot s'acabarà desembre i serem gener una altra volta. Ho parle amb companys: el temps no és que ens passe de pressa, és que el tenim horaritzat.

D'un record

Hui només diré que fa 30 anys vaig aprovar la part teòrica del carnet de conduir.

De fer país culturalment

Aquests dies de festa que hi han en aquest mes he aprofitat per a fer un viatge cultural a Barcelona. El fe cert és que al nostre país molta gent aprofita per a anar a Castella, a Madrid, per a mirar museus, musicals i passejar pels barrris tan emblemàtics i esdevinguts imprescindibles. En el meu cas, preferisc anar a Barcelona, al meu país, a mirar museus, teatres i passejar pels barris i aprofitar per a comprar alguna cosa. És cert que és Barcelona i no d'altres com Lleida o Tarragona, però malauradament és la que presenta més varietat. És com anar a València i no a Xàtiva, Alcoi o Alacant.

Han estat tres nits de sojorn i en cada vespre ha aprofitat per a mirar una obra de teatre: de fet, diumenge en van ser dues, una de matí i l'altra de vesprada. Cal reconéixer que són molts diners, però em faig el càrrec que és una volta a l'any i que la cultura cosat diners i val l'esforç. Realment ho he passat molt bé; he tingut molt de gust acudint als teatres i admirant el treball dels actors.

Verament aquesta militància cultural en català ajuda el nostre teixit cultural que no anar a Madrid.

D'un estat en escriptura

En els recitals que hem fet del comboi deslíric, posem un parell de vídeos de quan era jove i en vaig gravar un parell. Són vint anys de diferència i em fa prendre consciència del pas del temps; de la joventut (tan tan jove no era, altrament, que tenia ja 30 anys) i de la maduresa (ara que aviat en faré 50).

Doncs, bé, estic a mitjan acabar una plaqueta que necessitarà per a ser entesa del tot fer un videojoc: no un videopoema (que també el faré), sinó un videojoc.

Sé que arribe tard a aquestes coses, però he pujat a aquest tren.