D'un recital a Ponent

L'experiència literària es fa més gran i hem passat un cap de setmana a Lleida: partim divendres de migdia i tornem diumenge de vesprada. Parle en plural perquè ens n'hi anem jo, el Pere i el Pau: jo conduïsc. Aquesta volta no presentem les plaquetes sinó que ferm un recital en una llibreria de la ciutat: la Irreductible. No és que hagueren vingut a cercar-nos, sinó que vam ser nosaltres que ens vam proposar a fer l'espectacle i de les dues llibreries a què vaig escriure, aquesta va ser al que ens va respondre. Tot plegat em resulta un poc trist, atés que hem de ser nosaltres qui ens descarem. A l'acte han vingut els familiars de Lleida. Ells ens hi han allotjat dues nits i ens han fet la companyia que ha estat bonica en aquest viatge de 5 hores de casa a allí.

Deixant de banda el recital, hem pogut fer una visita turística: la seu vella, els carrers principals, el llit del riu. Hem comprat llibres i el més important: hem pogut xarrar i xarrar a bastament, en un temps que ha estat preciós preciós.

D'una presentació

Celebre l'aniversari una setmana després amb una presentació de la plaqueta de Juneda. La presente amb el Pau i de públic poc, però conegut i amic: la Tere, l'Eva, el Joan, el Pere; però uns altres que no conec. Ho he passat bé: hem parlat de lacreació de les nostres plaquetes, de significats del contingut; també hem parlat del viatge que vam fer a la Pahissa del Marquet i de actuacions que s'hi van fer. Amb tot ha estat una horeta, que s'ha fet curta, més encara quan essent un bon dimecres, pertocava agafar el tren per a tornar a casa a una hora convenient per a dormir prou per al sendemà: dijous és dia de faena també.

D'un aniversari

 Doncs bé, el moment és arribat, 50 anys fets. Fita important, greu, solemne, que serà colgada deu anys després, per una altra fita que li llevarà tot el protagonisme.

Festejaré aquest moment cabdal amb la publicació d'una traducció poètica que més avant serà anunciada.

De fartera de ser feixista

Una que apareix a la ràdio (no n'escriuré el nom: el podreu trobar fàcilment en Internet) ha dit en un programa ço següent: "el català serà una llengua que serà recordada com una llengua feixista." De veres que per parlar català soc feixista? Hem de continuar aguantant, suportant, respectant aquestes brofegades?

Bretons, occitans, navarresos, gal•lesos, sards, samis, quítxues, araucans...: feixistes tots. 

De la censura

Vos heu fixat que l'home de Vitruvi no té piu en les transicions televisives de la retransmissió dels Jocs Olímpics d'hivern de Milà-Anpezo? S'han atrevit a censurar!

De comparacions odioses

Han desqualificat aquest atleta perquè el comitè olímpic al·lega la regla 50.2 de la Carta Olímpica, que estableix que no es permet cap mena de manifestació ni propaganda política, religiosa o racial als espais, seus o àrees olímpiques. Bé, doncs, a vore quan fan un pensament per l'equip femení de futbol de l'Iran, d'entre altres.

De la fasledat i la maldat

Hom negarà que aquest titular: El bisbe de Mallorca: “Em repugna que hi hagi cristians que vagin en contra dels més pobres” , llegit fredament i sense context, té una gran valor humanitària; ara, venint de qui ve i què representa la seua associació, doncs no és més que un pamflet hipòcrita i cínic, per què no?

Que si els homosexuals són uns malalts i uns desviats...

Que si les dones no han de ser iguals que els hòmens en les seues institucions...

Que si el català no és una llengua digna...

Que si...