dimarts, d’abril 30, 2024

De la llengua

Encara no fa un any i la dreta extrema del govern del nostre país i ja fa i desfà, potineja, destraleja la llengua del país, sense miraments i capficaments. Les esquerres, ausades que van allargar la cosa per a redignificar-la (i compte que dins les esquerres, també hi ha gent que això del valencià li la bufa i si no es recupera, millor). En una altra part del món, en la ràdio pública valenciana no tremolen a dir bona vesprada a les 12'30 del migdia.

Dos casos que en la foram no tenen res a vore, però sí que tenen en comú la destrossa de l'idioma.

dissabte, d’abril 27, 2024

De les coses del rei

Ara resulta que el rei d'Espanya, el Felipe VI, ha sancionat que l'acadèmia separatista de la llengua catalana en versió balear es puga dir Reial. La pregunta que em faig és: això per què? quins criteris s'han seguit? Vol dir això que hom podria crear l'acadèmia de les ciències de al Terra plana i tot seguit demanar la qualificació de reial? De veres? La monarquia serveix per a això? Per a justificar l'aberracio?

dijous, d’abril 25, 2024

D'un 25 d'abril del 1707...

És 25 d'abril i des del govern de la dreta extrema hom ha decidit no festejar-lo des del punt de vista nacionalista valencià sinó d'incorporació espanyolista. Serveix d'alguna cosa commemorar una data tan infausta? Certament, encara a jo em costa d'assumir aquesta creença, si bé entenc que som un poble oprimit, colonitzat, deturpat, etc. i doncs alguna cosa cal fer; ara, no em sorprén gens el vessant que fa el govern nostre: recorda allò del poble vençut i sotmés del 1r d'abril del 1939.

dimecres, d’abril 10, 2024

D'una reflexió

Del 2020 ençà m'adone que tota la meua producció poètica són plaquetes. Una d'autopublicada i quatre més d'inèdites algunes d'aquestes presentades al premi de poesia subversiva Hac Mor. Com que no han rebut cap premi, la fi que els espera serà l'autopublicació una altra volta. El tocat és que un parell d'aquestes poden ser publicades tal com ho va publicar Hansjörg Mayer als anys 60 del segle XX.

Autopublicacions artesanes de proximitat.

dimecres, de març 27, 2024

D'un vespre poètic

Al vespre d'ahir va ser de recital poètic: convidat pel Víctor Benavides en la sala d'exposicions del Teatre del Micalet, vaig compartir micròfon amb l'amic Pere Ciscar en una versió ranca del Comboi deslíric (per raons de faena, el Pau Rodríguez no va poder completar-nos). Érem la segona part d'un acte que en la primera volia homenatjar la infància, sobretot, en temps de guerra i emigració, per l'aplec de poemes recitats en veus d'altres poetes.

Vam recitar tots dos un poema adient al fil infantil i tot seguit vam deixar anar el nostre carregament de poemes deslírics. Va ser curt, però n'era una mostra de la nostra pràctica poètica. Els escoltadors van riure, perquè fet i fet, són poemes que tenen un biaix humorístic (encara que tenen un pòsit greu).

Per a acabar, retrobament d'amics i records de vells temps, que va acabar en sopar en un dimarts qualsevol amb l'ai al cor de no haver de perdre l'últim tren.

diumenge, de març 24, 2024

D'una altra característica poètica personal

Aquest bimestre han estat fent al poble del costat unes ponències molt interessants dobre avantguardes i feixismes. Des del meu punt de vista tenia unes expectatives de què parlarien i he tingut un poc de decepció, però en general han estat bé: he aprés coses i com que els ponents eren de categoria la sensació, el sentiment ha estat d'haver-se llançat a perdre durant els 25 anys que vaig acabar la facultat: quanta saviesa i quanta mediocritat. Al remat, l'última de les ponències pertanyia a una mallorquina, la Margalida Pons, que va parlar de poesia experimental catalana. La volia conéixer, li vaig regalar llibres meus (que em va dir que volia llegir!) i destacaré que va acabar el seu escoli amb el concepte del poeta Hac Mor fracassart. Doncs això, que soc un foraviler fracassart.

dilluns, de març 04, 2024

D'una vintena d'anys

D'allò que em fa neguit el temps, no és només el fet d'envellir i que el cos vaja perdent la frescor aquella que cantaven els llatins de cull flors, xicona. També fa desfici pensar en, per exemple, vint anys i recordar coses, fites que hagueren ocorregut eixos anys arrere. D'aquesta glopada d'anys em va al cap en un mes com aquest que fa vint anys em va atorgar un jurat el premi més important que he tingut mai: dues dècades que van guardonar el meu Dos poals.