Dels governs més progressistes de la història

A les Illes Balears i al País Valencià mana una dreta molt extrema quant a diversos afers: educació pública, territori, ecologia, cultura, etc. Hom fa manifestacions per a protestar; però, ausades ma vida, el merder que hi ha amb la policia quan hi han aquestes manifestacions.

Ara bé, a Espanya governa l'esquerra més progressista de la història, amb el suport dels "perifèrics": orgànicament, aquesta policia depén no de la dreta extrema aquesta sinó de l'esquerra més progressista.

Llei mordassa, encara, tinguem en compte.

De les dones i el mal que es fan

Amb les lectures de feminisme d'uns anys ençà, certament es fa més clar, més omnipresent, el concepte igualtat i una cosa que em resultava estranya: les lluites compartides. El llibre Feminismes enemics de la Sophie Lewis, de Tigre de Paper, és fonamental que el lligen els hòmens; és un repàs dels enemics que té el feminisme des del punt de vista de les dones, ço és, de les dones que torpedinen des de dins aquesta lluita.

He descobert la quantitat d'estudis creats sobre feminisme, lluita de classes, racisme, feixisme o transsexualitat, creats en l'àmbit anglosaxó. Per a acabar, hom fa entenible l'expressió que moltes voltes les dones poden arribar a ser igual de masclistes que els hòmens. Ara, m'ha costat moltes voltes entendre concepte, idees i postures; no s'ha fet simple de llegir si hom no està al cas de tot aquest món.

De qui ha anat a treballar a Madrid

M'acabe d'assabentar que l'Iñaki Gabilondo, far perífèric moral de la progressor esquerrana que irradia Madrid, ha assegurat que el castellà no va ser imposa a l'Amèrica i que, de fet, els invasors van maldar per a documentar les llengües del continent.

De veres, on és la decència en aquesta progressia il·lustrada que ha fet carrera en la capital d'Espanya i que es fa més punyent de no trobar en els marginals perifèrics, bascs i catalans, principalment? Gabilondo, l'Àngels Barceló, el Joan Manuel Serrat... Per què aquest oblit? Per què aquesta renúncia? Tan obnubila Madrid?

D'hòmens examinats per dones

He acabat de llegir un altre llibre de la bell hooks: Tios durs, de l'editorial Tigre de paper. Una dona escrivint d'hòmens. Una negra escrivint de negres.

A mesura que vaig llegint llibres d'aquesta autora vaig adonant-me de la pregonesa del fet negre als Estats Units i com tot el contingut que hi ha esclata en coneixment i d'enteniment de tota la cultura (producció cultural) que ens ha arribat en forma de literatura, cinema, música, història. Per exemple, ara entenc més intensament la cançó que escoltava de menut de la Tracy Chapman.

Molt corprenedor aquest llibre que si bé explica i es centra en els negres siguen xiquets o hòmens fets i drets, és inevitable l'aplicació a la realitat blanca també, la meua, per exemple. Repassa la sexualitat, el pode, les relacions dels negres i com aquests són carn de presó.

De la fi del curs

Hem fet la fi oficiosa del curs amb el darrer claustre i en acabar m'assalta el desfici: com anirà la cosa de la vaga per al curs que ve. La començarem de bo el primer de setmebre o esperarem al primer dia de curs? Conselleria tindrà mesures noves per a minar-nos com a grup o els sindicats tindran els recursos prou per a contestar?

Certament no tinc gaire cosa més a dir, però volia expressar alguna cosa. 

Del curs acabat

S'ha acabat el curs i com sempre la sensació és genera, amb dues cares que miren avant i arrere i no s'acaben mai d'acoblar. Mire arrere i la cua de la vaga encara hi és present, com una cosa irresolta que caldrà mamprendre passats uns mesos. També arrere restarà el desfici d'una faena, programació, que era vàlida, però que les circumstàncies (alumnes, professor, societat, etc.) han cucat força. Tenia unes expectatives de crear, imaginar, ennoblir, però ço que toca, toca i enguany no hem estat per a gaires orgues. M'ha fet pena.

Cal mirar avant, cap al curs que ve: doncs començarem bé. De primer la vaga i de segon la incertesa de com seran els grups per a poder reprendre el bon succés de fa dos cursos o abandonar la idea a causa del curs passat. Perquè allò de la virtut del terme mitjà, buf, vorem. vorem...

De la vaga de la vergonya

S'ha suspés la vaga; s'ha postposat la vaga; s'ha congelat la vaga; la vag ha fet vacances (és a dir tornar a treballar, paradoxa).

Doncs sí, després de tant de dia de vaga torne a la faena: divendres més 5 dies més i després amb el curs acabat, preparar el curs que ve, amb la vaga recuperada.

Certament tinc un mal regust, m'ha deixat malament el cos: no tot han de ser els diners, sinó per al sensació d'impotència d'una Conselleria que s'ha mostrat injusta, prepotent, roda i volta, mala persona física i jurídica.

Tornem a la faena i tornarem a la vaga.