D'un curs amb malastruga

Ha començat un altre curs i aquest és el del retorn al desert després del miratge (que no oasi) del Botànic. Una tornada de la dreta extrema al govern valencià (al País Valencià no hi ha dreta, només extrema) que representa la recuperació dels fantasmes de l'antivalencianisme més furibund i esperpèntic i el més assolador: l'enfonsament del poc que havia pogut ascendir el Botànic. Sí, eixe pa que volíem tant i que, pobre, ha acabat potinejat i emporcat.

Tornem a l'escola amb els capteniments més pessimistes d'una escola pública corcada; amb la sensació que l'escola concertada no ha vist en perill el seu estament; amb la convicció que la privada continuarà sent el poder ocult d'arrels pregones.

Quatre anys ens esperen i se n'expecten més si girem la vista al cicle de vint anys que va tenir la dreta extrema abans de governar el Botànic: recordem-ho, del 1995 fins al 2015.

D'un premi poètic

Segon any que em presente al premi de poesia subversiva i tornem a no aconseguir el guardó. Estic un poc decebut perquè pensava que duia una obra bina, però sembla que no era subversiva d'acord amb la idea del jurat. Continuarem intentant-ho, a vore si acabe de copsar que és la subversió poètica.

D'úns plans que cal canviar

S'acaba el mes i per culpa d'aquestes oposicions unes quantes coses que volia fer hauran d'arraconar-se i ser represes molt molt més avant, per exemple, els enraonaments que volia produir: tota la prioritat serà per a la traducció.

D'unes oposicions

Aquest curs m'han obligat a ser tribunal d'oposicions i d'aquesta faena he tret moltes experiències, he tret moltes reflexions. Una primera per a aquest text que serà breu: per què els especialistes proposen que els menuts i adolescents no es vegen capturats pel mòbil i per tot allò que implica i bona part del opositors, en la seua unitat didàctica el mòbil i tot allò que l'envolta era necessari per a fer activitats?

D'un sense sentit professional

El curs s'acaba i he llegit aquestes tres reflexions sobre ensenyament: aquest, aquest i aquest.

La conclusió a què arribe és que som titelles d'un escenari molt complex de forces amb interessos: uns interessos que no ens són tangibles, a l'abast, però que per culpa d'aquests ens veem immersos sense saber des d'on ens venen les galtades.

Quin desànim tot.

De la gravetat insuportable d'anar a votar

Passats uns dies de les eleccions, amb el cadàver encara calent, qui el vetlen s'esforcen a capir què ha passat i què cal fer-hi a partir d'ara. El tocat és que no sabem si el cadàver és cadàver o ens ho han amagat i està criogenitzat, fins que revitalitze el 2027 (si no revitalitza eixe any, el 2031 serà massa tard i el fantasma dels 20 anys d'extrema dreta, perquè al nostre país no n'hi ha de dreta, planarà en un ofec omnipotent).

Són quatre anys de certesa certa, d'incertesa incerta, de certesa incerta o d'incertesa certa, com hom vulga veure-ho, però ara venen unes eleccions a Espanya i d'ací d'allà tot de veus que maregen: si abstenir-se i que pete tot; si tornar a votar Compromís, barrejat amb partits espanyolistes que durant 40 anys han posat mel a la nostra boca d'ase; si fer el kamikaze i votar l'extrema dreta i a vore què passa; si no anar a votar com un dret més a exercir...

Al capdavall, hom pot arribar a una conclusió (una de tantes) que votar a Espanya és una collonada, perquè el topall de vots de Compromís és ínfim, comparat amb el que sumen PSOE i PP: roda i volta tot el diputam que siga elegit d'aquests partits, que és nombrós en conjunt, acaba esclafant qualsevol intent, desig, expectança de millora valenciana i com diu aquell: pe què?

El cadàver està calent o està en hibernació, però qui el vetla està mort en vida.

D'unes eleccions tristes

S'acaben de celebrar unes eleccions i reprenen el poder les forces repressives (genocides i perdoneu el mot, però crec que no el banalitze gens) del valencià. Certament, aquesta és la qualificació que tenen qui governaran el país passats huit anys de miratge (perquè sí, ha estat tot un miratge de voler i no poder i poder i no voler), que amb el referent anterior (20 anys, del 1995 al 2015) tant de bo no siga tan llarg.