dijous, de juny 30, 2022

D'una crítica d'art.

Afirmava un pintor que fa crítica d'art que no pel fet de tenir un estil, fins i tot un estil marcat i que vaja contra d'allò establert o acadèmic, no et converteix en un bon pintor, en un artista genial.

Ho trasllade a la poesia i a la meua en concret.

divendres, de maig 27, 2022

D'una fuga de cervells

En el text d'abans parle del Pere Aznar i d'un tema que esmenta en l'entrevista que li fan. Continuant amb aquesta, voldria parlar d'un fet que d'alguna manera afona més encara el català i de retruc les altres llengües espanyoles que no són el castellà. El Pere és u de tants dels humoristes guionistes etc. que treballen en els mitjans de comunicació que tenen seu en Madrid. És u dels tants talents que han de guanyar-se les garrofes, però amb la desgràcia que per raó que en castellà ens entenem tots i és des de Madrid on hom pot triomfar o esdevenir algú, doncs el futur d'algú ha de passar per allí i fer servir eixa llengua: ja sabeu, la dels 47 milions o 500 milions de parlants.

El drama és que centrípetament Madrid s'emporta a treballar els talentosos que parlen aragonés, aranés, asturià, basc, català, extremeny, gallec, amb la qual cosa hom impedeix que hi haja un represtigiament d'aquestes llengües tan castigades pel supremacisme dels espanyolistes i també que aquestes llengües assolisquen la riquesa, les possibilitats d'un registre humorístic, de manera que el castellà creix en registres i es altres llengües es tornen simples imitadores i manllevadores del castellà.

Tristament, una fuga de cervells que té per raó de ser els diners, guanyar-se la vida dignament però tot empobrint la pròpia.

dimecres, de maig 25, 2022

D'una confessió d'alcoholisme

He llegit una entrevista al Pere Aznar en què parla del seu alcoholisme. M'ha vingut al cap com els valencians (bé una part dels valencians però que se'n fa ressó) fan bandera amb orgull del consum de l'alcohol: començant per la cerveseta de la Mediterrània que un grup de música vindica, habitual en els esmorzars, esmorzarots de la terreta; continuant per la cassalla en què dues o tres marques se'n disputen l'excel·lència i són l'objecte de desig, de consum i d'aplaudiment en casaments o àpats de festes majors; i acabant amb el vi, que s'empodera com a beguda gurmet i fina, però que no deixa de ser alcohol.

Comptat i debatut som un país d'alcohol i se'n fa propaganda, vindicació i defensa, amb la qual cosa qui tinga problemes d'aquesta classe té una muntanya a superar, que és l'omnipresència festiva. Que el Pere faça aquesta confessió se'm fa un tant estranya (alerta! no per ell) sinó perquè en la seua faena de còmic i habitual de programes despreocupats, no tinc la sensació que fora inhabitual blasmar-hi el comboi regat amb alcohol.


dimecres, d’abril 27, 2022

D'un espectacle poètic

Aquest mes d'abril ha estat bonic perquè hem estrenat un espectacle poètic a València i a més a més l'hem repetit a Barcelona. El fet a destacar és que per primera volta recite a Barcelona: tants anys que tinc i que estic en el món de la poesia i ha estat ara que he tingut l'oportunitat de poder recitar allí: tot gràcies a la iniciativa del Pau Rodríguez, que ha bastit aquest espectacle i que va voler de totes totes que els barcelonins ens escoltaren: a jo, a ell i al Pere Ciscar.

Aquest espectacle (Destrois: combois deslírics) em retorna als orígens de la meua poesia i m'esperona a recuperar aquell vessant poètic que tenia de jove i que per coses de la vida d'inseguretats i incomprensions havia deixat molt de banda. Gràcies al Pau ara (el Pere hi ha estat sempre) pense que fa gairebé vint anys, possiblement tenia una visió poètica molt trencadora, subversiva i que per culpa d'allò no l'he desenvolupada.

Sempre és hora, diuen, però tinc el neguit que podria (podríem) haver creat coses grans i, doncs, tenir un recorregut molt llarg.

 

dissabte, d’abril 16, 2022

D'un amic poeta premiat

Un amic ha guanyat un premi. Me n'alegre, perquè l'estil literari amb què ho ha fet és semblant el meu; també perquè és publicat en una editorial que no es caracteritza per publicar obres aitals. Finalment, ha estat un premi, és a dir, que deu haver estat en competència amb altres poemaris tradicionals.

Aquest esdeveniment m'ha fet pensar en la meua obra, en la tècnica i en el tema. Com per causa d'aquesta manera de fer (i també pel tarannà dels premis) he hagut de bandejar-los i he hagut de cercar expressar-me poèticament en la forma tradicional per a vore si quea algun premi, cosa que no ha passat mai (bé perquè no era prou bona, bé perquè ves a saber).

Al remat, aquest amic ha guanyat un premi i ja no em trobe tan sol en aquest món de poesia rara.

.

dimecres, de març 30, 2022

D'unes regates una altra volta

Apareix en premsa que els de l'America's Cup, concretament els de Nova Zelanda, volen tornar a València i com que l'ajuntament finalment ha dit que no (finalment, perquè van estar un temps pensant-ho i fent càlculs), han anat a embotinar una altra ciutat: Barcelona. (Quina bona sort que no hagen triat cap altra part del País Valencià: per exemple Alacant, que ja té experiència amb la Volvo Ocean Race. Cal afegir, que ni els mateixos novazelandesos la volen, perquè Auckland hi ha dit que no).

El fet és que ara ha tocat als barcelonins i per extensió als catalans haver de fer cara a aquesta competició de vela que tanta mala maror, desguassos de diners i podrimenta política va dur als valencians del capicasal i de la resta del país. Segons aquest article, la festa de la mar va costar 1.847 milions d’euros; trobe que és una obscenitat de diners la que hom va gastar en aquells anys, més encara si tots eixos diners venen de la caixa pública, la nostra.

Comptat i debatut els nostres germans catalans ens prosseguiran en l'aventura marinera amb un cost públic de 40 milions segons diversos mitjans. Aleshores m'assalten unes quantes consideracions: primera, eixos 40 milions que venen d'un fet extraordinari, no s'haurien pogut invertir també de manera extraordinària en alguna altra necessitat? Segona, quina serà la factura total final de al caixa pública en acabar l'esdeveniment? Són els catalans molt millor que els valencians perquè suposadament ells no tindran mala maror, desguassos de diners i podrimenta política?

Vorem.