Dia de vaga per protestar contra les reformes vàries que els governs del PSOE i del PP han establert per apanyar la crisi. Sembla que, la crisi, l'han creada aquells qui manegen el tema de l'economia global, pero qui en paga els plats trencats som els treballadors que ens hem trobat la panderada sense ni adonar-nos-en. Per exemple, els funcionaris de l'ensenyament.
Els poders econòmics s'han ajuntat amb el nou govern per fixar com s'ha de solucionar el tuacte i una de les accions és retallar els privilegis dels funcionaris. Tot això amb el vist-i-plau demagògic d'una part de la població, que considera que els professors fem massa poc per cobrar tant. Doncs bé, la cosa és que durant quatre anys a nosaltres ens llevaran un bon fotimer de diners, i ens haurem d'aguantar, com a sector públic que som: tot pel poble i per al poble!
Ara bé, que quede clar que ni de bon tros nosaltres, els funcionaris docents, són l'enemic a batre, sinó els polítics que el poble ha votat i ha convertit en dirigents seus. A més a més, aquests polítics (ara ministres), amb l'aplaudiment dels poders econòmics, consideren que els funcionaris públics no haurien de tenir la faena per vida, pel fet d'aprovar una oposició.
Aleshores, doncs, considereu, qui té més privilegis... A banda del sou base, els diputats del congrés (d'entre aquests els del PSOE i del PP) disposen de:
*Indemnització per cobrir les despeses de lloguer i menjar
*Transport per desplaçar-se
*Dietes
*Ordinadors i telèfon
*Pensió de jubilació màxima amb un mínim de 7 anys treballats
...I nosaltres som els dolents.