Mirava un capítol d'una sèrie en què els personatges havien decidit fer un canvi professional i de vida: deixaven els EUA per a anar a viure a París. El fet és que apareix una escena en què u d'ells, des d'una situació alta, contempla el lloc de faena, un gran laboratori i pensa que serà un gran canvi i que ja no hi tornaran més.
Aquesta escena m'ha recordat els meus dos trasllats que he tingut: hi havia dues finestres ben amples i podia contemplar dos païsatges muntanyosos al fons (fet i fet dues postals precioses) i vaig pensar el mateix. Em va raptar un sentiment de tristesa, de no tornar a mirar eixos païsatges i de pensar que perdia uns llocs per a sempre. El sentir ha estat agredolç, perquè jo volia anar-me'n, però no vaig poder evitar aquest comiat tristot, perquè deixava arrere també el contacte diari de bons companys.
Evocar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada