D'un aplec de poesia

Aquest dissabte s'han aplegat uns quants poetes que s'havien presentat al concurs de poesia subversiva Hac Mor, en una selecció d'aquelles que eren les propostes més interessants. Jo he tingut l'honor de ser u dels convidats i me n'hi he anat juntament amb el Pau, que en va ser el guanyador. El lloc ha estat la Pahissa del Marquet, un edifici adjacent  al casal Marquet de les Roques, i que hom pretén convertir en espai d'Art i Natura enclavat en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. L'organitzadora de tot l'esdeveniment ha estat la poeta l'Ester Xargay, a qui agraïsc moltíssim el convit a l'acte i també a dormir en aquell edifici, perquè tornar a casa aquell dia era enutjós (6 hores de cotxe).

 Allí ens hem trobat autors que tenen com a vessant poètic una forma de fer poc convencional, en què les paraules, les imàtgens, els programes informàtics creen un conjunt literari. He vist una línia poètica de la poesia en català que treballa el camp digital, una forma de fer en què tinc interés i estant allí m'ha fet tornar a ser diletant. (Roda i votla, sempre soc diletant i em fa la sensació que arribe tard a tot, ara amb aquesta edat). Però no només hi havia poesia, també hi ha hagut dansa, art i un poc de música perquè l'acte es va acabar amb un recital en què tots els convidats vam recitar, ballar, interpretar.

La jornada es va acabar essent de nit. Vam sopar els quatre que havíem de dormir en el recinte i vam enraonar de ço esdevingut i després d'altres temes. En alçar-nos i desdejunar-nos, també enraonaments i per a acabar comiats, desitjos de bons auguris i el convit de tornar a aquell lloc.

Com se'n pot entendre, l'experiència va anar molt bé; vaig conéixer gent amb que coincidisc en aspectes literaris, amb d'altres que no acabe d'entendre la proposta artística, però en conjunt una vivència d'aquelles que fea temps de què no gaudia i que tant de bo torne ben aviat.

D'un aniversari

Un dia com hui, però de vint anys arrere, vaig començar a treballar en l'ensenyament públic. Va ser una experiència molt molt negativa i em va fer adonar-me de quant havia canviat a pitjor l'adolescència en 10 anys de diferència: després va continuar el pensament i potser eren també unes altres les variables: una adolescència en un poble contra una de ciutat; situacions familiars; la percepció que tenia de l'estudi respecte de la de la resta dels meus companys; la bombolla que van ser els anys d'universitat.