divendres, d’agost 30, 2013

A vore qui es posa més murri

El nostre vicepresident Ciscar ha manifestat, i entenc que de manera molt irada per a segons quines coses, que "no es poden celebrar actes que tinguen a veure amb l'expressió del dia d'afirmació nacional d'una altra comunitat", segons es llig al Vilaweb.

Bé, supose que es posarà igual de fort quan els andalusos vulguen celebrar el seu dia al nostre país, o els gallecs, o els aragonesos, o els argentins, els equatorians, etc.

dilluns, d’agost 12, 2013

Operació matemàtica (misèria i companyia)

Després de llegir la notícia, hom fa la divisió que pertoca:

100.000€/67=1493€

Vergonya, cavallers, vergonya...

dijous, d’agost 08, 2013

Coses de la fama

Ahir estava a Dénia de matí i em vaig creuar amb el columnista del País Manuel Vicent. Només el conec de llegir-li els articles de tant en tant i d'alguna foto o aparició en algun programa de la tele. En passar-li pel costat el vaig reconéixer de seguida com a algú famós i se'm va ocórrer dir-li alguna cosa. Però ho vaig deixar córrer perquè, què anava a dir-li: fet i fet, només el conec d'aquesta cosa anecdòtica. Açò m'ha fet pensar el fet de la fama: no crec que Manuel Vicent siga tan conegut com per què hi haja una corrua de gent eufòrica darrere d'ell i m'ha fet la sensació que l'envoltava una aura de tranquil·litat i d'anonimat de la fama en un poblet qualsevol de la costa.

dissabte, d’agost 03, 2013

Enquet

De jo deuen haver dit (o només pensat) que tinc la vida solucionada per raó de la meua condició de professor funcionari de carrera. En moltes ocasions he hagut de sentir que altres persones han de treballar moltíssim per a guanyar-se la vida i el fet cert és que he arribat a sentir-me malament per la meua posició privilegiada; em fa sentir com un paràsit per a la societat, que no produïsc per tal de millorar la producció del país. És per això que dins de les possibilitats que em permet el règim jurídic a què pertanc, doncs, faig ço que puc: escriure, traduir, recitar (de què cobre diners i en pague els imposts que corresponen). El tocat és, però, que d'alguna manera he de fer coses per a ser i sentir-me útil al país i col·laborar...

Sabeu què? Al tall d'aquest sentiment, em pega molt tort quan m'asabente que hi ha tota una corrua de polítics que es dediquen a ser consellers de grans empreses, i em fa la sensació que aquests cobren uns bon caragols sense produir res. (cas a banda d'aquells que es dediquen a fer conferències i col·loquis a molts euros el quilo...)