Anit va ser una nit molt especial. Vaig ser convidat juntament amb l'Alexandra Pérez per l'IMAB per dur a terme un recital de poesia dins dels actes de lliurament dels premis de Gandia, els guanyadors dels quals van ser el Xavier Aliaga en novel·la i la Laia Noguera en poesia. El lloc era d'aquells importants, la sala de corones del palau ducal dels Borja, i l'ambient molt colpidor, molt gent de les lletres, d'altres lletraferits, i d'altres que tenien el gust d'assistir a un acte important. Els recitadors no vam triar els poemes, sinó que ho van fer les poetesses Christelle Enguix (encarregada de l'IMAB) i Maria Josep Escrivà (jurat del premi de poesia), que van seleccionar poemes de l'historial de guanyadors del dit premi. D'aquests, concretament, es va presentar un muntatge audiovisual a càrrec de Santi Gomar i Gemma Fullana; fins i tot una de les guanyadores, Àngels Gregori, va recitar un poema seu en mig dels nostres. Al remat, per a completar la paraula van decidir que ens havia d'acompanyar la música del guitarriste Miquel Pérez.
He de dir que no estava nerviós, malgrat la solemnitat de l'esdeveniment; tanmateix, sí que tenia un sentiment de responsabilitat de fer-ho bé. Havien confiat en mi per a un recital ben important i el cert és que hi havien poemes que no me'ls sabia treure de la boca. Estic molt posat a recitar poemes greus i en aquest cas n'hi havien un parell que es manifestaven més alegres o tendres. Vaig eixir-ne satisfet, i les poetesses que ens havien pres en consideració ens van felicitar: he de suposar, doncs, que ens n'havíem sortit.
Després va vindre la desunflamenta: relaxació i recuperació de forces amb un vi d'honor. Xarrar amb la gent d'allí i gaudir del moment en què em vaig sentir encara un poc més part dels premis de Gandia, donat que vaig ser finalista del premi de poesia l'any 1998.
