En un restaurant de Dénia tenen en la carta gambes de Dénia a nou euros la peça. Deixe de banda factors com pagar pel lloc on menges, el preu a què s'ha comprat, etc. La cosa pot anar així: el client que en demanarà no farà el "miserable" de demanar-ne una i supose que farà una consumició de 4 o 5, és a dir, 36-45 euros ja de bestreta.
La meua reflexió és aquesta: una cosa tan simple com una gamba roja per a mostrar una altra manera d'obscenitat de poder, no pel restaurant que posa el preu sinó per qui pot pagar-lo.
La gamba, el polp... menjar de pobres que ara han esdevingut de rics. Molts dels plats que es venen com a típics de la gastronomia d'un lloc eren plats de misèria, per a enganyar l'estómac amb uns ingredients molt bàsics.
ResponEliminaAl tocat d'açò, la UE ja ha donat el vistiplau per al consum humà del cuc de la farina. Em pense que d'aquest animal no se'n farà tanta especulació, però ves a saber.
EliminaPer a continuar amb la idea del preu. Fa neguit que qui en pesque entre en el dilema de menjar una cosa tan "sublim" sovint o deixar-ho estar i vendre-la sempre pels diners que en pot treure. Al remat, qui en treu benefici màxim és el restaurant que en multiplica per 3 o 4 el preu final (si, ja sé que el restaurant té despeses, etc.).
Sí, això passa també en el camp. Al remat són els intermediaris, els que menys inverteixen, aquells que més rèdit li'n trauen.
Elimina