Una de les experiències acadèmiques (i endemés, personals) més boniques va ser la meua beca Erasms a una universitat de Londres. Jovenet de 22 anys davant la realitar de viure i estudiar en un lloc més gran que València, en una universitat totalment diferent. No continuará aquest texts amb detalls de la història; només vull redundar en aquest fet: fora del país, amb un concepte diferent de llibertat (de família, d'estudis, personal) i a eixa edat. Gràcies a una beca que em va cocedir l'ensenyament públic.
Ara la princesa Leonor se'n va a Gal·les. De bestreta diré que sent una enveja nostàlgica. Ella viurà una experiència acadèmica que em pense meravellosa i supose que també ho serà en el personal. Tot gràcies, talment jo, a una beca concedida per l'Estat.
Sentit amb les meues emocions aquesta jove viurà una experiència que no podran viure molts més jóvens que podrien fer un salt de qualitat en llurs vives. Tot perquè no hi han prou beques d'aquesta classe per a ells, que puguem pagar entre tots.
Aprendrà el gal·lés abans que no les altres llengües dels seus súbdits i que li paguen els estudis?
ResponEliminaNo t'ho penses. És mes fàcil que sàpia ja català que aprenga gal·lés.
ResponEliminaNo sé si deu tindre eixe centre classes en aquella llengua, però tinc quimera que demanarà l'exempció com passa al nostre país.
Cert, tampoc conec la situació. A Escòcia sí que s'ensenya el gaèlic a l'escola tot i tindre un abastiment més reduït però sempre en nivells escolars.
Elimina