Me'n vaig a la Plaça del llibre i arribem a la conclusió que fer presentacions de 20 minuts és una pèrdua de temps i una despesa de diners. També arribem a altres conclusions: que hi han editorials que maltracten els seus autors en no reservar-los un espai en la programació o que potser hi faltaven altres veus d'autors que no són del roll.
Complim el desig d'escoltar i de firar algun llibre i fem colla per a la prèvia i el sopar. Parlem de poesia pròpia, de frustracions o de projectes. Faig una foto del grup i m'adone que som quatre pardals, que no hi ha cap figa; pense que som grups tancats i que on són les dones.
Ens n'anem a dormir però la conversa a dos s'allarga fins a les dos: més de frustracions, de projectes, de coses que es podrien fer bé però que no s'hi fan.
El sendemà és una hora endarrerida i me'n torne prompte a casa. Hi esperen unes noves obligacions.
Enyor i nostàlgia; un temps perdut i un avenir a voltes antipàtic.