Enraonàvem de
poesia: de la poesia pròpia i de les incerteses. Comentàvem si els
poetes podien tenir dubtes si allò escrit era bo; si calia que un
company ho llegira i hi opinara sincerament; si a hores d'ara de la
pel·lícula hom havia de patir pel desagradament dels companys de
versos, qui poden considerar-los superflus, maldestres, avorribles,
etc.; roda i volta, un demèrit en la carrera pròpia: en definitiva
una baixada en la qualitat.
divendres, de febrer 28, 2020
divendres, de febrer 21, 2020
D'un cantant
Mentre tornava de la faena m'ha assaltat la necessitat d'escoltar un disc del cantat Bunbury: el radical sonora. En casa tranquil, llig l'entrada de la Viquipèdia que explica l'entrada del cantant; em corprén la part que tracta del disc aquest i en concret la recepció que va tenir el dit disc entre els seguidors del cantant: rebuig i fins i tot violència física en un concert. La raó és que havia canviat completament d'estil en la nova vida com a artista en solitari i sembla que això no va ser acceptat, entés pels fans de quan cantava en Héroes del silencio. Segons ell, hi havia la incomprensió i la necessitat d'un altre públic que entenguera el nou camí.
Reflexione aquest lament d'un canvi. Tothom necessita reemplaçar-se.
dijous, de febrer 20, 2020
Dels nostres
Anàvem de compres per un supermercat i trobem un paquet de càpsules de café. D'una empresa valenciana. Granell. En l'etiquetat 7 idiomes i cap d'aquests era en la llengua pròpia del país.
Tanta por hi ha d'etiquetar en valencià? Tant assumida està?
Tanta por hi ha d'etiquetar en valencià? Tant assumida està?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
