dimarts, de gener 29, 2019

Fusterianes

Joan Fuster diu: Hi ha maneres molt malèvoles de fer el bé.

La meua reflexió al tall del raonament que ha elaborat el dirigent del PSOE Alfonso Guerra, en què afirma que en matèria d'economia prefereix una dictadura bona (com la del Xile de Pinochet) a la democràcia dolenta (com la de la Veneçuela de Maduro).

Posats a triar, val més votar qui ha de manar que no que s'hi autoproclame. És clar que Hitler va ser votat pel poble, però per això estan les eleccions: se'n pot triar un altre (si eixe Hitler serva les lleis de la democràcia).

Ara, crec que hauria estat més honest dir: si el poble no visquera manipulat...

dilluns, de gener 28, 2019

De publicacions per a enguany

El propòsit per a aquest 2019 és fer publicar dos poemaris. Bé, u ja ha havia estat publicat l'any passat, encara que només se n'havien imprés 5 còpies, de mostra. Es tracta d'un fotopoemari que consta de 39 fotografies amb un poema que l'acompanya. És un treball que va lligat al projecte de fotopoesia que vaig realitzar l'any passat per primera volta a Pedreguer en exposar-lo al casal Jaume I. De la part fotogràfica hi han algunes fotos també de Justo J. Cabrera i de Tonyi Pons i els texts són tots meus; així doncs, ço que faré ara és una reimpressió d'exemplars, de cara al públic general.

La segona publicació és el tercer poemari de la trilogia Dos poals. Amb aquest tanque el cicle i no crec que esdevinga tetralogia que continue la línia: si de cas, ves a saber, podria ser que aparega algun dia els poemes que van ser els exercicis de preparació per a l'obra unitària que representa el Dos poals. Però això són pensaments d'incertesa i parlar per parlar. Aquest tercer llibre, doncs, repassarà uns altres aspectes que hom pot trobar en el món de la literatura i com a veu poètica vull resoldre o aspectes (temes, estructures, etc.) que pot trobar en els altres dos llibres d'abans.

El repte serà que arriben a la gent i vulga, és clar, llegir-los i entrar en el meu mon.

dissabte, de gener 26, 2019

De la manipulació de les paraules

Crec que he esmentat en un altre escrit per ací que les paraules en mans dels polítics esdevenen, d'alguna manera, prostituïdes. Així, al tocat de si la unió entre homosexuals no és matrimoni sinó alguna altra cosa, cal afegir la mesquinitat de dos situacions més que tenen en comú la violència. La primera, el cas d'Altsatsua, en què hom vol fer passar bou per bèstia grossa i pretén qualificar aquella brega com a terrorisme: ací la maldat de l'estat tot estrafent la llei és cortrencadora. La segona, el cas de la violència contra les dones, en què ara hi ha l'acció de limitar-la a l'àmbit domèstic: ací la misèria intel·lectual és feridora, no només dels hòmens que la practiquen, sinó també de les dones que segueixen aqueixos aires del partit polític a què pertanyen o defensen.

En les paraules cal cercar la veritat i la bellesa i ens les estan pervertint.

dimecres, de gener 02, 2019

D'un fet literari

Comença un altre any: el 19. Posats a cercar xifres redones, en fa 15 del premi que vaig guanyar a Benissa, 2004; en fa 10 de la publicació d'Els hòmens primer, si és home, i després les dones, i al contrari; en fa 5 de la publicació d'Ei, que ja sé francés i per a acabar, fa un any de la publicació de No i de Parlen els ulls. Hom pot dir, doncs, que en el meu currículum ja tinc obra publicada.

Què vindrà en l'any que comencem? Doncs, la part última de la trilogia del "Dos poals de sabó", el nom de la qual encara romandrà incògnit. Aquesta obra, que no serà presentada a cap premi literari, ha estat en el congelador força anys i considere que ja va sent l'hora que haja d'eixir del calaix de l'ordinador i que prenga cos en forma de paper.

Al remat, aquest poemari tindrà un recorregut discret i gairebé d'amagat, talment com correspon a un foraviler.