divendres, de desembre 21, 2012

Desitjos

Per favor, no em desitgeu un bon nadal. Si em voleu bé de veres, desitgeu-me un bon any.

(perquè un nadal són pocs dies, i en el temps que ens acorre millor serà que tinguem un bon any)

divendres, de desembre 14, 2012

Comentari de text

Del Vilaweb trec aquestes declaracions del Conseller Ciscar, del tocat de ser recíprocs amb la TV3 i n'extrec els raonaments següents:

1) En el moment que el govern català estigui disposat a respectar les senyes d'identitat del poble valencià, la llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions, els símbols que els valencians ens hem donat com a propis en el nostre estatut d'autonomia, podem arribar a un conveni de reciprocitat i ho desblocarem absolutament tot.

EstatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutEstatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutEstatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutEstatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutEstatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutEstatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutestatutEstatutestatutestatutestatutestatut

No sé quina obsessió amb l'estatut si al remat hom fa ço que li rota de les lleis...


2)L'advocacia de la Generalitat estudia minuciosament la sentència per establir quines 'implicacions i efectes' té.

Ah, però, encara no ho teniu clar? És que encara hi han més coses que gratar? No dèieu que cal acatar les sentències dels jutges?

dijous, de desembre 13, 2012

Bescollada ben pegada

Molt bé. Sembla que per fi podrem gaudir de la TV3 una altra volta. Me n'alegre molt, me'n congratule.

La llàstima serà la programació que faran: per molt subversiu que siga Polònia és igual de castellanitzant que qualsevol altre programa bilingüe de Canal 9; per molt catalans siguen els Telenotícies, no deixaran de ser una versió catalana de notícies espanyoles.

Benvinguda TV3, ara caldrà fer la selecció de programes: doncs parla català, vegem què diu...

dimecres, de desembre 05, 2012

Concepte d'amistat

Protestar contra les decisions del govern és molt fàcil i no implica cap desgast emocional personal, a més a més que resulta inútil. Vull dir: com a ciutadans que estem en un altre nivell, ben separat de la classe política que governa no ens resulta angoixant criticar negativament, revoltar-nos, contra certes mesures que ataquen la societat, ço és, no els coneixem, no són amics nostres, no els veiem en les relacions diàries, per tant no ens dol malparlar-ne. Pe exemple, el ministre Wert continua amb l'escomesa de carregar-se el català dels àmbits que havia aconseguit després de la dictadura de Franco. La nostra reacció és ignorar-lo, no convidar-lo a cap acte, etc.

Però el problema s'agreuja quan entrem en l'espai més proper, és a dir, quan convivim amb amics, coneguts que tractem sovint. Els actes de les persones acostades afecten igual de greu que els de les persones que no tractem, és per això que són més feridores. El tocat és que no sé com afrontar el moll d'aquest text: es pot mantenir l'amistat o alguna mena de relació amb gent que ha votat el PP? Vull dir ¿es pot conservar una amistat amb algú que vota el PP, quan aquest PP té com a obsessió destruir qualsevol llengua que no siga el castellà? ¿Pot algú conservar l'amistat amb altri que ha votat el PP, quan aquest PP ha menystingut la gent que té familiars dependents? ¿Pot algú conservar l'amistat amb altri que ha votat el PP, quan aquest ha destinat els diners per salvar els bancs i no per salvar els més desafavorits?

Fet i fet, es poden mirar a la cara sense que hi hagen remordiments i retrets?