dimecres, de febrer 29, 2012

Equivalències

Dins la literatura catalana hom té com a referent literari el llibre Lo somni, de Bernat Metge. Membre de la Cancelleria Reial, es va enriquir a costa del seu càrrec i va ser acusat de conspirar en la mort del rei Joan el Caçador. Després d'haver passat per la presó va escriure el dit llibre en què afirmava en acabar un somni que havia tingut que havia estat perdonat pel rei Joan mentre s'esperava al purgatori. Del llibre hom cita sempre amb simpatia i complicitat el següent Siats de natura d'anguila com un avís de com cal ser en un món tan salvatge.

Mireu, em sembla bé que expliquem aquest llibre als nostres alumnes, però jo em demane si algun dia farem estudiar un llibre escrit per un tal Camps en què diga que ha tingut un somni i que ha estat perdonat pel poble...

Ja ho sé, no és el mateix, que on vaig a posar, però com diuen mutatis mutandis...

dimecres, de febrer 22, 2012

Amb el cul a l'aire

Ara fa uns dies, alumnes de l'institut Lluís Vives de València, juntament amb una altra gent, han rebut l'escomesa de la policia de l'estat. Són gent jove que estaven acostumats a la tranquil·litat de la bombolla asseguradora de l'institut: tot d'una han comprovat que no tot era tan bonic. Han patit l'autoritat que semblava estar ja més que oblidada, de quan la dictadura de Franco reprimia les manifestacions que qüestionaven el seu poder. Passats més de trenta anys, qui anava a pensar que la innocència d'uns alumnes anava a xocar contra una policia que segueix órdens? Qui anava a esperar que una concentració de bon principi pacífica acabaria com aquelles persecucions franquistes? Qui anava a dir a aquells alumnes que anirien a experimentar allò que expliquem els professors de lletres de les repressions?

Doncs bé, nosaltres professors de mitjana edat acabem de ser espectadors d'un bot generacional: ens hem quedat enmig de la història. Nosaltres, que hem crescut i gaudit de la placidesa de la Transició, hem sumat un ratlla decadent més a allò que hom va etiquetar de Generació X: estàvem molt bé i ens recreàvem en la misèria del grunge sense actuar.

Els nostres alumnes s'han trobat de sobte una solsida i sense imaginar-s'ho s'han trobat bastonades que semblaven ja oblidades. Acaben d'adonar-se del futur que els espera (jubilacions als 70 anys, per exemple) i atzarosament, per a bé o per a malament, han descobert una experiència que ens havien amagat. A nosaltres, professors de mitjana edat i més avant, pareix que ens ha agafat amb l'aigua a la gola. Ens ha pres enxampats en hipoteques, en fills, en cotxes, enlluernats també per aquell encant de sirenes que ens prometia la felicitat sense destorbs. Els nostres alumnes no tenen res a perdre, perquè els pares ja hi estan enfangats, i tenen molt a guanyar. Nosaltres, tanmateix, no els podem oferir res de dràstic, de revulsiu i que estiga al nostre nivell de responsabilitat que puga al capdavall també redimir-nos.

dilluns, de febrer 20, 2012

Quan?

A València els jóvens, siguen estudiants o no, estan rebent hòsties per reivindicar el dret de l'ensenyament públic. La pregunta és senzilla, però la resposta s'espera, per insidiosa: 

Quan farem vaga general els professors?

dimecres, de febrer 15, 2012

Coll amunt

La setmana que ve torna a convocar-se una manifestació a València. Sóc pessimista i em fa la sensació que no hi acudirà tanta gent com a la de gener.

Altrament, hui hem xarrat els companys del departament i m'he assabentat d'unes quantes idees pel que fa a les mesures que cal prendre per tal d'aprovar els alumnes i reduir el fracàs escolar. De moment no dic res, no siga que em passe com el meu amic Josep i em denuncien per no respectar el secret professional, però m'he entristit molt, i fet i fet ja no tinc confiança (dir-li fe seria molt poc laic...) en aquesta societat. És injust fer la metonímia en aquest cas (la part pel tot), però atenent els senyals la nostra massa de la societat s'amaga davall terra. És dur descobrir que els nostres superiors tenen molta por de l'informe PISA i sembla que cal passar-lo sí o sí.

Agre.

dijous, de febrer 02, 2012

Gota d'aigua

Hui m'ha agafat u d'aquells dies tòfols en què m'agradaria no estar a l'institut i dedicar-me a la literatura, siga la forma que siga.

No puc ser bohemi: fa falta treballar.