De la llengua

Encara no fa un any i la dreta extrema del govern del nostre país i ja fa i desfà, potineja, destraleja la llengua del país, sense miraments i capficaments. Les esquerres, ausades que van allargar la cosa per a redignificar-la (i compte que dins les esquerres, també hi ha gent que això del valencià li la bufa i si no es recupera, millor). En una altra part del món, en la ràdio pública valenciana no tremolen a dir bona vesprada a les 12'30 del migdia.

Dos casos que en la foram no tenen res a vore, però sí que tenen en comú la destrossa de l'idioma.

De les coses del rei

Ara resulta que el rei d'Espanya, el Felipe VI, ha sancionat que l'acadèmia separatista de la llengua catalana en versió balear es puga dir Reial. La pregunta que em faig és: això per què? quins criteris s'han seguit? Vol dir això que hom podria crear l'acadèmia de les ciències de al Terra plana i tot seguit demanar la qualificació de reial? De veres? La monarquia serveix per a això? Per a justificar l'aberracio?

D'un 25 d'abril del 1707...

És 25 d'abril i des del govern de la dreta extrema hom ha decidit no festejar-lo des del punt de vista nacionalista valencià sinó d'incorporació espanyolista. Serveix d'alguna cosa commemorar una data tan infausta? Certament, encara a jo em costa d'assumir aquesta creença, si bé entenc que som un poble oprimit, colonitzat, deturpat, etc. i doncs alguna cosa cal fer; ara, no em sorprén gens el vessant que fa el govern nostre: recorda allò del poble vençut i sotmés del 1r d'abril del 1939.

D'una reflexió

Del 2020 ençà m'adone que tota la meua producció poètica són plaquetes. Una d'autopublicada i quatre més d'inèdites algunes d'aquestes presentades al premi de poesia subversiva Hac Mor. Com que no han rebut cap premi, la fi que els espera serà l'autopublicació una altra volta. El tocat és que un parell d'aquestes poden ser publicades tal com ho va publicar Hansjörg Mayer als anys 60 del segle XX.

Autopublicacions artesanes de proximitat.