dijous, d’abril 23, 2020

D'una lectura

Aquests dies en què cal combinar la faena, la criança i la cultura, he llegit el llibre Igualtat entre els homes i les dones / Greuge de les dones de Marie de Gournay. De primer m’ha cridat l’atenció un fet: ella insisteix força voltes en la idea que cal que hòmens i dones siguen iguals, no que les dones siguen superiors als hòmens. Així de simple i lúcid, sense caure en l’altre extrem, sense copiar el vici masculí. Perquè els hòmens (i també moltes dones, per què no?) malpensats i malicciosos podrien interpretar que ella i el gènere femení voldria ser millor que els hòmens.

Aquest llibre de cinquanta pàgines i lletra grossa aplega dos escrits, el primer és més llarg i conté tot el cos d’argumentació de per què cal aquesta igualtat i el segon és molt curt i deixa de banda els exemples per a treure punta als tipus variats d’hòmens cerrils que vol atacar per raó de rebutjar de valorar positivament les dones des d’un punt de vista intel·lectual.

Així, destacaré del primer text que m’ha recordat molt l’obra Lo somni de Bernat Metge, el qual en un atac dialèctic a Tirèsies dedica una part a fer un repàs molt, molt erudit a tota la generació de dones que van demostrar la valor pròpia: gregues, romanes, jueves, etc. Mentre llegia els exemples de la Gournay, pensava en el Metge i de retruc en la idea del professor Albert Hauf quan jo estudiava literatura medieval: que tothom es copiava i que d’alguna manera hi havia una mena de base de dades i qui volia fer algun escrit d’un tema determinat tirava mà de bibliografia i en feia la cita (plagi, etc.).

Del segon text, ço que assenyale és que en el món de la cultura, els hòmens han tingut un comportament força estúpid menystenint i menyspreant les dones per voler fer igual que ells: pensar i expressar-se. També aquest opuscle m’ha recordat una lectura que he fet massa tard, Una cambra pròpia de la Virginia Woolf: la idea que les dones han de demostrar molt més sempre que els hòmens i que no tenen la igualtat d’oportunitats ni de temps per a dedicar-s’hi.

Comptat i debatut, una lectura ràpida, d’una vesprada llarga i ociosa i adient per a reflexionar qüestions de gènere i escrita en l’edat moderna. Crec que aquesta mena de lectures haurien de ser present en les aules i important: explicades, molt explicades i comentades.

dimarts, d’abril 21, 2020

De canvis que es fan

Mirava un capítol d'una sèrie en què els personatges havien decidit fer un canvi professional i de vida: deixaven els EUA per a anar a viure a París. El fet és que apareix una escena en què u d'ells, des d'una situació alta, contempla el lloc de faena, un gran laboratori i pensa que serà un gran canvi i que ja no hi tornaran més.

Aquesta escena m'ha recordat els meus dos trasllats que he tingut: hi havia dues finestres ben amples i podia contemplar dos païsatges muntanyosos al fons (fet i fet dues postals precioses) i vaig pensar el mateix. Em va raptar un sentiment de tristesa, de no tornar a mirar eixos païsatges i de pensar que perdia uns llocs per a sempre. El sentir ha estat agredolç, perquè jo volia anar-me'n, però no vaig poder evitar aquest comiat tristot, perquè deixava arrere també el contacte diari de bons companys.

Evocar...

dilluns, d’abril 20, 2020

D'un estat d'ànim

Tot quant he pogut he volgut defugir els mitjans de comunicació al llarg d'aquest drsma de la COVID-19. Les declaracions institucionals i les notícies de la premsa resulten incertes, parcials, desconfiables, poc vigents... Les morts ocorregudes se'm fan una llosa per a les picabaralles en què s'embancalen els polítics i les campanyes dels mitjans de comunicació que promouen l'esperança se'm fan sensibleres i fins i tot ofensives, sobretot una que diu que som un gran país. En discrepe: ho sent.

 Hui ha tocat ser pessimista. Vorem més avant.