Un gelat de lavanda, va demanar, perquè era de ciutat i volia sentir com era la naturalesa, salvant les distàncies.
dilluns, de juliol 29, 2013
dimarts, de juliol 23, 2013
S'apaivaga
L'angoixa que tenia era que li faltaven trens, de tants llibres que tenia per a llegir, i allò era digne de meravella.
Però, tristament, va arribar el dia que li van sobrar els trens.
dimecres, de juliol 17, 2013
De l'actitud amb els diners
Ara es promou als mitjans de comunicació un anunci de la loteria espanyola, en què una xica es fa un embolic calculant, tot per a gastar-se uns diners per a abillar el gos; així, la manera de parlar, el tema tractat, l'actitud de la jove representen una idea ben clara d'esdevenir ric: gastar en superficialitats ara que hom té el llom cobert. Fet i fet, aquesta mena d'anuncis amb aquest caire sol ser habitual en aquest organisme de l'atzar de l'estat: un altre anunci famós va ser aquell de l'home que enviava el gos a tirar la primitiva i en tocar, va ser el gos qui va escampar el poll i es va dedicar al món del gaudi i de l'hedonisme (tanmateix, l'excepció ve d'hivern amb la loteria de nadal: és evident).
Ahir enraonàvem d'aquest anunci i certament trobe a faltar un altre punt de vista a l'hora de proposar maneres de despendre els diners de la sort: per exemple, que el ric futurible decidisca gastar-se diners donant-los a una ONG, comprant-se una enciclopèdia o subvencionant una expedició arqueològica. Al capdavall, també aquests exemples representen llançar diners per la finestra...
Comptat i debatut, la publicitat és literatura i ven més la rauxa que el seny, i aquests pensaments són foteses de moralista: encara sort que hi ha la loteria de la Creu Roja...
dimarts, de juliol 09, 2013
Confessió
Per mitjà del Vilaweb m'assabente que Mariano Rajoy va cobrar l'any1998 uns diners extra, d'aquells d'amagat: 25.242'51 euros. Aquell mateix any jo em vaig quedar pràcticament sense diners a la llibreta per raó de la meua estada d'Erasmus a Londres.
Ja puc dir-vos jo que els meus estalvis no eren ni de bon tros eixos diners cobrats secretament... Misèria puta.
Ja puc dir-vos jo que els meus estalvis no eren ni de bon tros eixos diners cobrats secretament... Misèria puta.
dijous, de juliol 04, 2013
Dubte
A hores d'ara tinc un grapat de poemes traduïts del grec que no sé què fer-ne perquè no els trobe més futur: els faig públics? Me'ls quede per a mi?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)