He fet un control de lectura del Llibre
de les bèsties de Ramon Llull als alumnes de 1r de batxillerat. En
una de les qüestions els demanava si el llibre tenia un bon final:
el lleó mata la rabosa intriganta i cobejosa de poder. La resposta
de l'alumnam ha estat la següent: onze opinions han dit que és un
bon final. Una altra opinió ha dit que era el millor final i una
altra, que el final estava bé; una altra, que no era un mal final,
una altra que era un final lògic i al remat quatre opinions que han
dit que era un final just. Roda i volta, en conjunt, els alumnes han
considerat que morir era el final que es mereixia la rabosa: la pena
capital no ha estat un fet estrident per a ells.
El llibre es va escriure quan es va
escriure, tanmateix els lectors són moderns i adolescents. No
m'havia parat a pensar-ho en aquests anys que he estat fent aquesta
qüestió, però no m'enganyaré si dic que totes han trobat bé la
pena de mort. En aquesta ocasió m'he adonat que no ha opinat ningú
que matar la rabosa fóra una bona solució: no ha proposat ningú
tancar-la en una presó, desterrar-la, o dur-la al bon camí (o
reprogramar-la). Certament, no ha despertat en l'alumnam cap
mena de clemència i misericòrida (més encara en un llibre cristià,
on el perdó hauria de ser el fonament del pensament moral).
No pretenc, emperò, amb aquest text
fer-me el sabut: jo també hauria aplicat la pena capital a la rabosa
sent adolescent, i com ja he dit, fins ara no m'havia fixat en aquest
detall, cosa que dóna a entendre que sent adult fins i tot he trobat
natural aquest càstig. De fet, intente trobar algun argument per justificar
que la maten: total, és una faula d'animals, i els animals no són
com les persones. Tanmateix, si la faula fóra una pel·lícula d'ara
amb personatges humans, tinc quimera que acabaria també malament:
carregant-se el dolent.
Per acabar, hi hagut una opinió que
lamentava que la rabosa no haguera aconseguit l'objectiu de ser
reina. Vés quina cosa...
