dimarts, de març 26, 2013

Adoctrinament

EXTRAORDINARI, MERAVELLÓS, FANTÀSTIC: que els polítics inciten els alumnes a denunciar els professors que facen reflexionar els alumnes dels desgavells dels nostres polítics (de dreta, presumptament).

Un aplaudiment ben, ben, ben gran. Sí senyor, alcem-nos tots i 10 minuts d'ovació sostinguda.

Això sí: calladets quan es tracta de denunciar els professors que consideren que l'homosexualitat és una malaltia; calladets davant professors que opinen que les dones haurien d'estar a casa a la cura dels fills; calladets quan diuen que l'evolució de les espècies és un conte per a no dormir; calladets quan expressen que la religió catòlica ha de ser la base moral de la societat actual; calladets quan amollen que el laïcisme ha corromput els fonaments de al convivència social.

Quina societat de mediocres que som. De veres.

dijous, de març 21, 2013

Decadència social i política

Com més va més augmenta el meu desconcert en els temes de la crisi econòmica i política del PP. Em sent insegur de veure que vés a saber si em llevaran diners per tenir els diners estalviats, però també em sent estafat i burlat pels casos de Bárcenas i de Sepúlveda. Roda i volta, sembla que aquests dos hòmens s'enduran un pessic més que obscé de diners per haver estat despatxats presumptament de manera il·legal: l'u gairebé un milió d'euros i l'altre més de 200.000.  Tanmateix, ço que m'endenya més, ço que em fa sentir més imbècil és que aquests diners que haurà de pagar el PP, al remat, vénen a l'engrós de les subvencions estatals als partits polítics: comptat i debatut, segons les informacions que passegen per internet, un 85%.

Atenció: un 85% dels diners d'un partit vénen dels diners públics! És a dir, que si és cert açò, dels meus imposts que pague amb el meu sou (i que ha estat retallat tot pel sacrifici del país) he de pagar damunt encara les indemnitzacions a aquesta gent, per aquest transvasament imposts-finançament públic als partits.

De veres, no és vergonyant aquest tocat? ¿Com encara els militants del PP, els votants del PP, poden tenir la consciència tranquil·la?

dimecres, de març 13, 2013

Xica, que curiós...

No volen que la TV3 es veja al país, però ben bé que volen repartir-se la Fórmula 1, ara jo ara tu...

Oi, oi, oi, quina gràcia, tu...


dilluns, de març 11, 2013

Continua cercant...

Un altre premi de poesia que ha passat de llarg... Ara només em resta el resultat d'un altre premi i em pendré un descanset.

divendres, de març 01, 2013

El Llibre de les bèsties

He fet un control de lectura del Llibre de les bèsties de Ramon Llull als alumnes de 1r de batxillerat. En una de les qüestions els demanava si el llibre tenia un bon final: el lleó mata la rabosa intriganta i cobejosa de poder. La resposta de l'alumnam ha estat la següent: onze opinions han dit que és un bon final. Una altra opinió ha dit que era el millor final i una altra, que el final estava bé; una altra, que no era un mal final, una altra que era un final lògic i al remat quatre opinions que han dit que era un final just. Roda i volta, en conjunt, els alumnes han considerat que morir era el final que es mereixia la rabosa: la pena capital no ha estat un fet estrident per a ells.

El llibre es va escriure quan es va escriure, tanmateix els lectors són moderns i adolescents. No m'havia parat a pensar-ho en aquests anys que he estat fent aquesta qüestió, però no m'enganyaré si dic que totes han trobat bé la pena de mort. En aquesta ocasió m'he adonat que no ha opinat ningú que matar la rabosa fóra una bona solució: no ha proposat ningú tancar-la en una presó, desterrar-la, o dur-la al bon camí (o reprogramar-la). Certament, no ha despertat en l'alumnam cap mena de clemència i misericòrida (més encara en un llibre cristià, on el perdó hauria de ser el fonament del pensament moral).

No pretenc, emperò, amb aquest text fer-me el sabut: jo també hauria aplicat la pena capital a la rabosa sent adolescent, i com ja he dit, fins ara no m'havia fixat en aquest detall, cosa que dóna a entendre que sent adult fins i tot he trobat natural aquest càstig. De fet, intente trobar algun argument per justificar que la maten: total, és una faula d'animals, i els animals no són com les persones. Tanmateix, si la faula fóra una pel·lícula d'ara amb personatges humans, tinc quimera que acabaria també malament: carregant-se el dolent.

Per acabar, hi hagut una opinió que lamentava que la rabosa no haguera aconseguit l'objectiu de ser reina. Vés quina cosa...