dijous, d’abril 28, 2011

De volta poètica

Aquest curs he tingut uns quants dies de festa que aprofite per fer una escapadeta; cotxe amunt faig turisme lingüístic, i si és avinent la cosa i pot ser poètic, doncs millor. Aprofitant que he tret el poemari, he volgut fer alguna actuació poètica o recital en aquests viatges i aquest curs he endegat dos campanyes de presentació. La primera va ser a Andorra; vaig enviar amb un mes de bestreta el meu currículum a les biblioteques andorranes, amb el tema que, ja que hi anava de viatge, doncs hom podria aprofitar per tenir un recital fet amb veu valenciana. El fet, però, és que només em va contestar una de les biblioteques: ho sentim, ja tenim l'agenda plena... Em vaig desil·lusionar un poc: cinc dies per Andorra em pensava que donarien per a algun buit, però què hi farem.

Però també aquesta setmana de pasqua de més que tenim al país he volgut fer un viatge per Catalunya amb la mateixa intenció. Així doncs, amb un mes de bestreta, vaig enviar més de vint correus a les diverses biblioteques que hi han pels voltants del Penedés, del Segrià, de l'Osona, però res, també m'ha contestat només una biblioteca, la de Vilafranca: ho sentim, ja tenim l'agenda plena...

És un poc trist, fins a cert punt desil·lusiona, que hom s'oferisca a fer algun recital des del sud venint, fent-ho de bades, perquè, fet i fet, el viatge ja havia estat pensat fer, i les biblioteques no responguen (i encara que siga per a rebutjar!): de vora 30 correus, només n'han respost 2.

Però bé, què hi farem.

dilluns, d’abril 25, 2011

Les acaballes de...

He estat a Xàtiva. Per a les persones amb inquietuds, o amb consciència nacional valenciana (lleig de dir, però dissortadament, hom entén el que es pretén dir), i en el meu cas concret, el fet de passejar pel castell em fa sentir un poc trist. Voler i no poder.

Als meus alumnes, bé siguen de l'ESO, bé del Batxillerat, quan toquem el tema medieval i la rellevància de la corona d'Arago, els faig un discurs més que sentit. Els faig saber que el nostre gran país de països pertanyia a la primera divisió política. Políticament i perquè se'n facen una idea en aquests cabets encara per a desenvolupar, érem com una mena d'Estats Units d'Amèrica que actuava entre iguals amb els altres països europeus. Vull fer-los entendre que el Regne de València era una potència econòmica i cultural, com uns Londres, París, Berlín o Nova York d'ara. Roda i volta, que prenguen consciència que pertanyen a un país que ha estat algú en el món occidental.

No com ara: mediocritat i més mediocritat

Recòrrer el castell de Xàtiva té aquest problema.

dilluns, d’abril 18, 2011

Perdre un llençol a cada bugada

(Aquest text no fa referència a la manifestació de València del dissabte)

Ahir vaig arreplegar els exemplars d'un poemari que vaig presentar a un concurs, concretament al d'Alcoi. La xica que me'ls va tornar es va haver de disculpar perquè dels cinc que vaig dur, només en tenia 4. Què passa amb el poemari que em falta? S'ha perdut? Se l'ha quedat algú del jurat? Si s'ha perdut, quin penques. Si se l'ha quedat, home, és un orgull, perquè deu voler dir que li ha agradat (si no, l'hauria tornat). De retruc, si se l'ha quedat, hauria pogut deixar una noteta... Supose... Més que res com un detall...

Si algú d'ells llig o s'assabenta d'aquest text, estaria bé que m'ho fera saber.

Gràcies...

divendres, d’abril 08, 2011

Paradoxes

I jo em demane: Si segons es llig en premsa, el Consell del nostre país no té la potestat de sancionar ACPV pel tema del senyal de TV3, com és que encara es mantenen les multes? No seria això prevaricació?

De veres, no ho entenc.