Llamazares diu: en Espanya hi ha corrupció; en Catalunya també n'hi
haurà malgrat la independència. Llavors, que continuen unides, total com
que ja es coneixen de fa temps... Partint
de la idea que onsevulla hi ha corrupció, no es pot apel·lar a la idea
de mantenir-se units per això, atés que "ja ens coneixem". Si m'han de
robar, que siguen els meus i no uns altres: fet i fet aquest seria
l'argument per a separar-se.
D'una altra banda, açò ja depassa la política i tomba cap a
la societat: que castellanoparlants vulguen la independència és un pas
extraordinari; que immigrants que s'estimen el poble decidisquen ser
independents ho és també. Al remat, no és només la corrupció: és la gent
que compara i diu que ja no.
Pel que fa als valencians, el Tripartit
serà millor i pitjor, però ço que la (bona part de la) societat
valenciana no entén o no vol entendre o no vol descobrir o no vol
comprovar o no vol adonar-se'n o no vol sentir és que els valencians
estem pitjor. Ací hi ha la por del valencià i del catalanisme i amb
aquestes misèries s'omplin les urnes i les butxaques d'altri. Em pense que
som una societat de porucs, menfots, xarradors, aparençadors i
panxacontents. Pensar en clau de país i de majors d'edat social és tabú.
Mirem els nostres alumnes, ens diuen que els adoctrinem, mentre uns
altres ho fan de manera sibil·lina. Mirem els adults, abduïts pel futbol,
per l'alcohol, per la televisió i per les festes d'oripells.
Allà dalt
n'estan farts i supose que qui els governarà més avant els treurà diners
per la corrupció, però el gran mèrit serà que ells ja els hi demanaran
comptes, però en el seu país, petit però país.
Per acabar els valencians
podríem ser un país independent com ho és Estònia, Liechtenstein,
Mònegue o Albània, però gestors dels nostres recursos. El dubte és:
hi estem prou preparats? Volem aquesta responsabilitats? Som valents?