Aquests dies en què cal combinar la faena, la
criança i la cultura, he llegit el llibre Igualtat
entre els homes i les dones / Greuge de les dones
de Marie de Gournay. De primer m’ha
cridat l’atenció un fet: ella insisteix força voltes en la idea
que cal que hòmens i dones siguen iguals, no que les dones siguen
superiors als hòmens. Així de simple i lúcid, sense caure en
l’altre extrem, sense copiar el vici masculí. Perquè els hòmens
(i també moltes dones, per què no?) malpensats i malicciosos
podrien interpretar que ella i el gènere femení voldria ser millor
que els hòmens.
Aquest
llibre de cinquanta pàgines i lletra grossa aplega dos escrits, el
primer és més llarg i conté tot el cos d’argumentació de per
què cal aquesta igualtat i el segon és molt curt i deixa de banda
els exemples per a treure punta als
tipus variats d’hòmens cerrils que vol atacar per raó de rebutjar
de valorar positivament les dones des d’un punt de vista
intel·lectual.
Així,
destacaré del
primer text que m’ha
recordat molt l’obra Lo somni de Bernat Metge, el qual en un atac
dialèctic a
Tirèsies dedica una part a fer un repàs molt,
molt erudit a tota la generació de dones
que van demostrar la valor pròpia: gregues, romanes, jueves, etc.
Mentre llegia els exemples de la Gournay,
pensava en el Metge i de retruc en la idea del professor Albert Hauf
quan jo estudiava literatura medieval: que tothom es copiava i que
d’alguna manera hi havia una mena de base de dades i qui volia fer
algun escrit d’un tema determinat tirava mà de bibliografia i en
feia la cita (plagi, etc.).
Del
segon text, ço que assenyale és que en el món de la cultura, els
hòmens han tingut un comportament força estúpid menystenint i
menyspreant les dones per voler fer igual que ells: pensar i
expressar-se. També aquest opuscle m’ha recordat una lectura que
he fet massa tard, Una cambra pròpia de la Virginia Woolf: la idea
que les dones han de demostrar molt més sempre que els hòmens i que
no tenen la igualtat d’oportunitats ni de temps per a dedicar-s’hi.
Comptat
i debatut, una lectura ràpida, d’una vesprada llarga i ociosa i
adient per a reflexionar qüestions de gènere i escrita en l’edat
moderna. Crec que aquesta mena de lectures haurien de ser present en
les aules i important: explicades, molt explicades i comentades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada