S'ha acabat el curs i com sempre la sensació és genera, amb dues cares que miren avant i arrere i no s'acaben mai d'acoblar. Mire arrere i la cua de la vaga encara hi és present, com una cosa irresolta que caldrà mamprendre passats uns mesos. També arrere restarà el desfici d'una faena, programació, que era vàlida, però que les circumstàncies (alumnes, professor, societat, etc.) han cucat força. Tenia unes expectatives de crear, imaginar, ennoblir, però ço que toca, toca i enguany no hem estat per a gaires orgues. M'ha fet pena.
Cal mirar avant, cap al curs que ve: doncs començarem bé. De primer la vaga i de segon la incertesa de com seran els grups per a poder reprendre el bon succés de fa dos cursos o abandonar la idea a causa del curs passat. Perquè allò de la virtut del terme mitjà, buf, vorem. vorem...
