divendres, de juny 29, 2012

Darrer dia de curs

Un final de curs sempre té un to de tristesa: molts professors peguen a fugir i el comboi que s'ha produït al llarg del curs desapareix. Tanmateix, sabem que no és tan trist del tot: passat l'estiu ens retrobem. La resta no importa: horaris, alumnes, etc.

Enguany el darrer claustre ha estat trist, però ha estat una tristesa de contingut, de fons: les notícies dels canvis en l'ensenyament i les condicions amb què treballarem el curs següent m'han tocat un poc i m'ha semblat que en bona part dels companys l'estat era semblant: he notat una tristesa diferent.

El text de hui no és lluït: no estem per a tanta alegria.

divendres, de juny 22, 2012

Incultura

Que tot un ministre de cultura, i dic, tot un ministre de cultura, declare que tinga la impressió que la llengua romànica que no és ni castellà ni aragonés que es parla a l'Aragó siga també català, però només una impressió, demostra quin és el nivell de cultura que tenen alguns dirigents de l'estat. De retruc, no ja de cultura sinó de mesquinesa perquè ben bé que saben que és la mateixa llengua: si no, no la maltractarien tant.

Fet i fet, atacar qualsevol llengua d'Espanya que no siga el castellà fent servir arguments d'allò més tronats és molt barat i no implica un desgast personal. Vull dir, cap ministre o persona de càrrec important s'estacarà en temes més controvertits, com per exemple mèdic: em fa la impressió que el càncer és una malaltia, però em fa la impressió... (recordeu si no, el cas aquell de la síndrome de l'oli de colza, l'origen del qual es va dir que era un cuquet, que si queia en terra es matava del bac: fer aquestes declaracions ara avergonyiria el més terròs dels polítics).

Però bé, parlar és debades i fer demagògia també. Congratulem-nos pel ministre de cultura que tenim.

dissabte, de juny 09, 2012

Projectes literaris

Ja fa temps que no trec cap trellat en aquest món dels premis literaris (en aquest curs que s'acaba he optat a quatre premis). Em presente a concursos amb unes obres molt rares, que d'una ullada poden semblar buides, estrafolàries. Però el fet cert és que són molt més profundes del que pareix. Ho entenc: premiar Els hòmens primer, si és home... o la segona part del Dospoals és molt arriscat, i fins i tot implica per a una editorial poques vendes. És per això que vaig decidir mig autopublicar Els hòmens primer... uns anys arrere i ara em plantege autoeditar aquesta segona part del Dospoals.

Tanmateix, mentre açò va fermentant, aquests darrers dies acabe de trobar un altre estímul per a la literatura. Ara toca la traducció i n'estic molt content. Acabe de trobar un premi de traducció i de veres que hi tinc molta il·lusió, hi estic molt engrescat. Guanyar, no guanyaré, però acabe de trobar una altra via per alegrar-me en aquesta selva tan salvatge de la creació literària. Tinc per davant més d'un any per traduir, i després caldrà esperar si hi ha bona sort...

dilluns, de juny 04, 2012

La humanitat de la bestiesa

En un temps d'argilagues, bastonades i profitosos, les bèsties de càrregues també necessiten que les estimen...