dimecres, de maig 20, 2009

Voldràs?

-Xe, Joan, on vas?

-Anem al cinema a vore una pel•lícula.

-Quina?

-Pardals i figues fan bones lligues.

-Idò! Però això és una pel•lícula porno! No pots anar al cinema amb el teu fill de set anys a vore’n una porno! Està prohibit per llei! El xiquet encara no té l’edat, això el pot traumatitzar! A més a més, això és indecent!

-Home, tu vas als bous amb el teu fill de huit anys i no passa res: ¿per què no puc dur-lo a vore una pel•lícula porno? Fet i fet, està prohibida l’entrada a menors de18 anys també per llei. No crec que siga molt educatiu com es maltracta una bèstia d’aquella manera: això podria traumatitzar el teu fill. Aleshores, ¿per què no puc dur-lo a vore una pel•lícula porno?

-Però home, ¿voldràs comparar? Els bous són art i jo explique al meu fill les coses perquè les entenga.

-Doncs el cinema també és art i jo sempre explique al meu fill totes les coses que veu a la tele.

dimecres, de maig 06, 2009

No sé que m'ha vingut...

-Però filla, ¿que no entens que això és impossible? No vulgues contar-me mentida. Les dones, per a quedar-se prenyades, cal que s’hagen gitat amb un home, i tu t’has gitat amb algú: no vulgues amagar-m’ho. ¿Tinc o no tinc raó senyor metge?

-Efectivament, Això és indiscutible. ¿No ho entens? ¿Quin és el problema? ¿No vols dir als pares qui és xic que t’ha deixat embarassada? Això ja és comprensible, perquè potser tens por del que et diran ells, però no vulgues fe-nos creure que t’has quedat embarassada perquè sí.

-Però si és cert! Jo no m’he gitat amb ningú!

-Filla, no compliques més les coses. A tu, t’ha prenyat algú i no ens vol dir qui és el pare!

-Que no, que no m’he gitat amb ningú. Que sóc verge. Igual de verge que la mare de Déu. ¿Que no es va quedar ella embarasada de l’esperit sant, sense home que la tocara? ¿Ací no digueu res? Ella sí que pot quedar-se prenyada sense gitar-se amb ningú i jo no?

-Dona, vist així, sí que podria ser. Fet i fet, és un precedent, oi?

-Doncs, potser té raó la meua filla...

dissabte, d’abril 25, 2009

Enquesta

A quina edat deixaríeu fumar a un fill vostre?

  • Mai de la vida.
  • Als 18 anys, que és quan hom n'ha establert l'edat legal.
  • Als 14 anys, que és quan els adolescents estan en l'època d'experimentar.
  • Als 7 anys, que és quan ja han desenvolupat l'habilitat de controlar el trànsit de l'aire.

divendres, d’abril 10, 2009

Vares

El bisbe estava indignat en vore la foto i volia compartir la dita indignació amb qui l'acompanyava.

-Però quina gentola, eixos moros, quina gent més poc civilitzada. No cal que digues que això és indignant, de gent de poca intel·ligència i de retardats: és indigne vore com els moros obliguen les dones anar totes tapades, totes així...

Enmig d'aquesta indignació es van sentir uns trucs de porta. Una monja demanava permís per a entrar:

-Excel·lentíssim i reverendíssim senyor...

-Passeu, germana, passeu...

dimarts, de març 24, 2009

Pamflet

El nostre president Francisco Camps està sent investigat per un cas presumpte de suborn. Jo no hi diré res (malgrat que hi tinc la meua opinió), perquè ja ho investigaran els periodistes oficiosament i els jutges oficialment, i hi dictaran sentència culpatòria o exculpatòria . Ara bé, aquest text no parlarà sobre aquest president nostre, sinó sobre els qui treballen a Canal 9, concretament els qui treballen en les notícies de la tele (pel que fa a la ràdio, no la sent mai) i en el teletext. Considere que aquestes persones que tenen una llicenciatura en periodisme (o no) no es mereixen el qualificatiu de periodistes vista la manera com que tracten el tema en el canal en què treballen: al teletext no hi ha cap notícia sobre el tema, i en el telenotícies, de puntetes, quan la cosa ja es fa massa descarada. L’endenyamenta que tinc contra aquestes persones que editen les notícies que eixiran per la tele, o que no piquen en el teletext és tan gran; i la impotència que sent de veure que manipulen de manera tan vergonyosa, ignominiosa i magníficament infame és tan aclaparadora, que no me’n sé avenir. Trobe insultant que aquesta gent faça el joc d’aquesta manera i que s’òmpliguen la boca dient-se que són uns professionals i que ells estan al servei de la informació, que és el que hom suposa que és el periodisme.

A hores d’ara, no havia estat mai tan descarat això del gos que no mossega la mà de l’amo.

Mediocres, mesquins, miserables, kuahglriuhtfhgahrohtaeht!!!!!!

dijous, de març 12, 2009

Jo, de moment, no hi he sentit res

Ara fa poc s’han fet unes eleccions a Galícia. Allí ha governat la darrera legislatura un bipartit (bé, jo diria una coalició de partits, però ara la moda és aquesta). No sé si ho han fet bé o malament els qui hi han governat, però es veu que els del PP hi han tingut un bon rasquit. A raó d’açò han inclòs en la propaganda electoral una campanya de repartiment de preservatius. Com a lema publicitari hom podia llegir Porque hai mellores formas de coaligarse… Fai o amor e non o bipartito.

Per cert, què opina d’això la Conferència Episcopal? Vull dir, ¿ha fet alguna declamació pública en contra del foment sibil•lí de l’avortament per l’ús dels condoms? ¿S’ha esgarrat la roba per la degeneració dels càrrecs del PP catòlics i practicants per contribuir a la disbauxa moral que implica fer servir aquesta protecció contra els embarassos? ¿Ha cridat a manifestació pública i cívica per a protestar davant la prostitució del significat sagrat i pur de la paraula amor amb la promoció del mètode anticonceptiu que arrabassa del món una vida més?

Sembla que, per a segons quines coses i per a segons qui les fa, alguns tenen la boca més xicoteta que el florí.

dissabte, de febrer 28, 2009

Llet

La mare es va esborronar mala cosa quan va veure al telenotícies el cas de la llet xinesa contaminada. Es va compadir de les pobres criatures que havien estat alimentades amb un producte nociu. La mare es va endenyar de la mala pràctica dels empresaris i del silenci connivent de les autoritats xineses. Al remat, es va sentir segura perquè això a casa no passava (malgrat que per un instant va pensar, xica, ves a saber si de totes les coses xineses que s’importen, també ens ha tocat aquesta plaga). Rebutjat aquest mal pensament improbable i amb la mirada tendra i condescendent envers la filla, es va encendre un cigarret.

dimecres, de febrer 18, 2009

Fossilització

Hi han països que tenen una gran tradició de caça de balenes, i les restriccions (o prohibicions) de caça els resulta una gran putada, perquè d’alguna manera se’ls coerceix d’un aspecte de la cultura pròpia: com si ací al país hom restringeix o prohibeix caçar amb parany. Aquests països acaten aquesta decisió amb la boca xicoteta, i a voltes les autoritats fan els ulls grossos i la màniga ampla quan hi han furtius o promouen caces científiques. Ara bé, amb els anys, a mesura que passarà el temps, la gent d’aquests països potser assumiran aquestes prohibicions, i potser deixaran de caçar les balenes i de menjar-ne la carn. Potser es perdrà en la longitud temporal aquesta cultura atàvica i potser algun dia percebran que les balenes no es poden menjar, com ja s’ha fet per ací l’occident amb els gossos, els gats o els llagostins del camp.

Més encara, fins i tot, potser arribarà un dia que la religió d’ells assumirà que menjar carn de balena serà pecat, i ningú que siga bon fidel tindrà la gosadia de menjar una carn prohibida per la divinitat. Ves per on quines coses, com canvien algunes cultures: de què em sonaran algunes prohibicions religioses com aquestes?

dimarts, de febrer 10, 2009

Apa, ja està

No voldria que hom em titllara d’irreverent, però el fet cert és que jo podria dir que m’alegre que haja mort. Però si ho publicara d’aquesta manera no seria per cap motiu morbós, sinó perquè al remat s’ha acomplert un desig personal, per damunt d’u d’irracional: morir si una persona vol. Parafrasejant un altre lema conegut: nosaltres vivim, nosaltres decidim.

Al remat, si el Vaticà es troba satisfet perquè aquell primer ministre ha volgut posar tots els bastons que ha pogut a aquesta roda, més valdria que es mirara amb qui s’ajunta o de qui s’admira: lasciu, hipòcrita, superb, orgullós, adjectius que em semblen capitals.

dilluns, de febrer 09, 2009

Sobre traduccions

D'un temps ençà en temes lingüístics he arribat a una conclusió: l'anglés està fent més mal que una pedregada pel que fa al sistema de la llengua, a causa de les males traduccions que ens arriben. Òbviament, l'anglés com a llengua no és el problema, sinó la manera com ens arriba una volta traduït, i en el cas dels valencians, per al via del català mateix o per la del castellà. Açò ho explicaré més avant.

No cal dir que el món de la traducció està molt malament: els traductors no cobren d'acord amb el que implica la faena que fan; els terminis per a fer les traduccions són curts i no es poden revisar com toca; alguns traductors no són prou madurs en tècnica i en llengua, bé perquè hi tenen llàcunes, bé perquè a la carrera hi han hagut algunes fretures. Roda i volta, aquests factors provoquen que hi haja una mancança de cura en les traduccions i no siguen bones del tot, i aquest fet repercuteix en els parlants més del que hom pot imaginar.

Perquè fet i fet, una mala traduccióno és només que hom duga de l'anglés constipated al català constipat (ha, ha, ha), sinó que deixe passar construccions sintàctiques (atenció, sintàctiques, l'esquelet d el allengua) que no són les de la llengua rebedora. Així, una bona traducció ha de tindre present quines estructures es fan servir en una llengua i quines són les equivalents en l'altra. Per exemple, un gerundi de posterioritat de l'anglés és una oració copulativa en català: he fell down, recovering at the third day, va caure i es va recuperar al tercer dia.

Doncs bé, des que fa un segle i mig que l'anglés ha esdevingut la llengua per antonomàsia, ens han estat arribant un munt d'interferències d'aquesta mena a causa d'aquestes males traduccions. No sé fins a quin punt pot ser bròfega o infundada aquesta sospita meua, però pareu esment a les dades següents: des qeu el cinema és sonor, l'únic cinema que hem sentit ha estat en castellà, traduït de l'anglés (i qui diu cinema, diu televisió: sèries, dibuixos animats...); la literatura que ha guanyat més presència és l'anglesa, si no fixeu-vos en els referents de la novel•la: Hemingway, Capote, Bradbury, Twain, etc. La música que ens envolta des de fa un segle és en anglés. Reflexioneu-ho: 120 anys de predomini de l'anglés i 60 de cinema, televisió i música són abassegadors. Així doncs, unes males traduccions com les que he apuntat han fet que se'ns esmusse el sentit i trobem correntíssimes i habituals moltes construccions que no pertanyien al sistema sintàctic de la nostra llengua.

Al remat, reprenc el que he dit al principi: traduccions via català i via castellà. És innegable que les traduccions (moltíssimes dels mitjans de comunicació) ens venen per mitjà del castellà, i ací ve l'embolic: si el castellà no corregeix el que tradueix, ¿com no hem d'agafar dites interferències i fer-les nostres també, si els mitjans actuals catalans poua dels mitjans en castellà?


Nota: Si l'anglés ha fet açò, ¿què podria ser del francés, llengua de cultura 500 anys arrere? Quan sàpia més francés, hi reflexionaré.

divendres, de gener 30, 2009

Faena

Enguany fa deu anys que vaig acabar la carrera. Aquestes festes de canvi d’any m’he reunit amb amics vells de la carrera, hem enraonat, hem compartit records d’aquells dies feliços (almenys per a mi) d’aules, converses i professors. He de dir que els anys de la universitat es van convertir en una mena de bombolla d’aïllament, un temps en què vaig soterrar els anys d’institut i d’escola, i vaig recrear-me en la carrera.

Va ser aquell darrer any en què vam plantejar-nos algunes posicions pel que faríem en l’ensenyament. Havia oblidat que havia estat xiquet i adolescent, i per aquesta raó en els debats que féiem a classe de metodologia de l’ensenyament sobre com duríem a terme la nostra faena exposava unes idees que a hores d’ara de la pel•lícula són molt utòpiques. En acabar la carrera, i després de tres anys sabàtics vaig entrar en l’ensenyament secundari (fins ara) i ací és quan totes aquelles elucubracions que hi tenia, es van ensorrar. Fet i fet, no hi ha res com entrar en el món docent real i encontrar-te’l.

Aquestes festes m’he reunit amb companys de carrera, hem enraonat sobre l’ensenyament, i després de plorar-nos les penes, malparlar dels nostres superiors d’educació, de desfogar-nos per les nostres impotències i de contar-nos algunes satisfaccions, encara ara em pense el paper que faig a l’institut.

dilluns, de gener 19, 2009

Si així no es pot fer faena...

Cas 1

-¿Cómo te llamas?
-Em dic Berta.
-¿Te invito a otra?
-D’acord.
(…)
-Oye, ¿qué te parece si echamos un polvo?
-Quan vulgues.

Cas 2

-Com et dius?
-¿Cómo?
-Que com et dius. Que cómo te llamas.
-Ah, Laura.
-Et convide a una altra?
-¿Cómo?
-Que si et convide a una altra. Que si te invito a otra.
-Vale.
(...)
-Ei, què et sembla si fem un clau?
-¿Cómo?
-Que si fem un clau. Que si echamos un polvo.
-Cuando quieras.

Cas 3

-Com et dius?
-Em dic Maria.
-Et convide a una altra?
-D’acord.
(...)
-Ei, què et sembla si fem un clau?
-Com?
-Que si fem un clau. Que si etxem un polvo.
-Ah, quan vulgues.

dilluns, de gener 12, 2009

Probablement

Probablement Déu no existeix.

Però quin coi de campanya és aquesta?

Ai, mare...

dimecres, de gener 07, 2009

L'abast de la llengua

Reprenent el tema de les traduccions, m’agradaria furgar en el paper que ha de representar la TV3 (per extensió la CCRTV) dins l’espai dels Països Catalans, concretament a les terres sota el domini d’Itàlia i de França i d’Occitània. ¿Realment la TV3 actua com a mitjà de tots els països o hi ha algun condicionant que no acaba de dignificar el que representem com a territoris que compartim la llengua?

El cas és el següent. Quan la TV3 emet algun programa on hi han unes declaracions en anglés, en alemany, o en sudanés, bé les tradueix oralment per damunt la veu original, bé les subtitula. Quan qui parla ho fa en francés o en italià, també es fa una traducció. Ara bé, quan algú parla en castellà no hi ha cap mena de traducció: és això lògic? ¿Mostra això una situació igual des d’un punt de vista nacional? ¿És una mostra de sensibilitat envers el conjunt dels països que comparteixen una llengua? Des del meu punt de vista, no.

Considere que aquesta actitud simplement demostra una submissió de la CCRTV envers una concepció hispànica i espanyola de l’espai de comunicació, i significa també una mancança d’atreviment, de gosadia i de valor per sacsar-se els complexos i esdevenir el que realment toca ser, un espai audiovisual català per a tots els territoris de parla catalana. Perquè evidentment, es catalanoparlants d’Espanya sí que entenem el castellà i no el francés o l’italià, i per això es tradueix. Però ¿què fem amb els de França d’Occitània o d’Itàlia, que no entenen el castellà? ¿Qui es recorda d’ells i els dobla o subtitula les declaracions en castellà? És segur que si la TV3 subtitulara o doblara al català les declaracions en castellà hi hauria un bon ball de Torrent, i de seguida arribarien les desqualificacions des de les cavernes; tanmateix, demostraria sensibilitat lingüística.

Nota: de la RTVV no dic res, no la considere en aquest cas com a representativa d’aquest espai pancatalà, donada la política lingüística que segueix.

dissabte, de desembre 20, 2008

Espanyol

El ministeri d’Educació ha tret a concurs les places d’espanyol a l’estranger. Raó de dites places: suport als ensenyaments de l’espanyol i programes específics per a fills de residents espanyols, integrat en el marc més ampli per a la projecció de la cultura i de la llengua espanyola.

No ho faré llarg: ¿què passa amb els fills de residents espanyols que també parlen una altra llengua espanyola i estan en l’ensenyament secundari? ¿No hi han places pagades pel ministeri d’Educació per a l’ensenyament del català, del basc, etc.?

(per a aquells que ja han preparat la resposta que el català no és una llengua present al món, els diré dos coses: de bestreta, a França i a Itàlia, sí que hi ha català. Al remat, doncs que les creen i que fomenten el català arreu del món! ¿No malden per enviar professors de castellà a l’Uzbequistan? Doncs que promoguen el català a Holanda, per exemple, que per això ens en vénen turistes)

Segona cosa i la més punyent de totes: si per aconseguir una plaça a la Gran Bretanya cal saber anglés, per a Portugal, portugués, per al Marroc àrab o francés, etc, ¿per què per a les places de professor a Andorra no es demana el requisit de saber català? És pot ser més mesquí i miserable per part dels dirigents andorrans?

dilluns, de desembre 15, 2008

Demanda i oferta

Algú estaria interessat a llogar un recitador de poesia per a algun acte poètic per la zona de Cambrils, ara que vénen les vacances de nadal? Oferta vàlida fins el dia 23 desembre.

Algú estaria interessat a llogar un recitador de poesia per a algun acte poètic per la zona del País Valencià, ara que vénen les vacances de nadal? Oferta vàlida del 26 al 30 de desembre, o del 2 al 5 de gener.

diumenge, de desembre 07, 2008

Cruïlla

Els sectors més conservadors de la societat, tradicionalment, amb un pòsit religiós, condemna taxativament qualsevol tipus d’avortament en la defensa de la vida que dóna Déu. Però, ves per on, no rebutja de cap de les maneres la pena de mort, fins al punt que estarien disposats a acceptar-la en la legislació d’un país.

Altrament, els sectors més liberals de la societat, tradicionalment amb un pòsit laic, condemna taxativament la pena de mort, amb l’argument que l’Estat no és ningú per a esdevenir botxí de l’individu. Tanmateix, està a favor de l’avortament lliure, fins al punt de demanar als governants una legislació satisfactòria.

A vore com apanyem açò.

dimecres, de novembre 26, 2008

Forasters part 2

Com ja he dit abans, hom ha suspés l’obra Forasters de Belbel per ser una obra inapropiada per a ser representada pel jovent a causa del vocabulari. En poques paraules, em sembla una collonada aquesta prohibició si ho comparem amb les coses que el jovent pot veure per la tele. Puc estar d’acord que és molt fort que els preadolescents pronuncien aquesta mena de vocabulari i que facen referència al sexe tan explícit (encara que sabem que ben bé que se’l saben, que ja estan ensenyats), però el que no puc suportar és aquesta hipocresia quan les televisions produeixen sèries per a aquesta mena de públic on relacions semblants a les de Forasters hi apareixen (professors que s’emboliquen amb alumnes, mafiosos que actuen sense impunitat), etc. Ja voldria vore com les famílies indignades per culpa de Forasters també s’alçaren en contra d’aquesta mena de sèries.

divendres, de novembre 21, 2008

Forasters, part 1

Hom ha suspés una obra de teatre, Forasters de Belbel, perquè alguns diàlegs feien servir unes expressions de contingut sexual molt explícit, fet i fet, malsonants i obscenes. L’obra era interpretada per jovent de 14 anys i anava dirigit a aquesta mena de públic, juntament amb els pares. La raó que hom podia adduir-hi aniria per aquest fet que un jovent declame coses com quan era xiquet, a mi també em feia fàstic besar els vells. La pesta de vell que se’m quedava al nas la resta del dia i el contacte amb la pell planeta i suada em feia ois o deixeu de tocar-me els collons d’una puta volta o et tallaré la verga i els ous de socarrel i et cosiré el florí, mariconàs o sigues tan amiga del qui dóna pel cul a ton pare i s’embruta el piu amb la merda d’ell.

Centrant-me només en aquest assumpte, atenció, dic que només centrant-nos en aquest aspecte del que representaria que un jovent diga paraules tals, per ser una mala influència hom hauria de prohibir les reperesentacions infantils o juvenils de Romeu i Julieta per induir al suïcidi; hom hauria de prohibir la lectura de l’Ilíada o de l’Odissea per induir a l’assassinat; hom hauria de prohibir la representació de Fuenteovejuna per induir a l’assassinat per part de la massa, etc.

dissabte, de novembre 15, 2008

Mira quina gràcia, tu...

D’acord amb la llei d’ensenyament per a l’educació al nostre país, hom ha distingit diversos programes, dels més destacats: el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP), redefinits malament de la llei com la línia en valencià i la línia en castellà. A partir d’aquesta diferenciació hom ha establert de fet, que no de dret, que en el PIP s’ensenya en castellà i en el PEV en valencià, i com que tenim un govern com el que tenim, amb la inèrcia del temps i del costum, malament veig que canvie la cosa i hom recupere l’esperit de la llei.

El PEV té els alumnes valencianoparlants de tota la vida, amb l’afegit que són famílies conscienciades pel valencià (les quals es suposa que tenen una implicació més gran amb l’ensenyament. Ara de fa uns anys ja inclou les famílies que s’han desfet dels prejuïns que estudiar en valencià no és tan dolent). D’un altra banda, el PIP té els alumnes castellanoparlants de tota la vida, als quals el valencià és totalment indiferent. També inclou la resta d’immigrants que consideren que el castellà és l’idioma més adequat per a educar els fills (o bé no saben que ací hi ha un altre idioma) i algunes famílies valencianoparlants amb reticències envers el valencià.

Aleshores, el PEV ha anat convertint-se en grups d’alumnes bons (paraula inapropiada, però que tothom entén què vull dir) mentre que les classes del PIP han esdevingut grups d’alumnes dolents (el mateix que he dit a l’altre parèntesi). D’aquesta manera, en els instituts s’ha esdevingut que els grups del PEV està format per alumnes presumptament bons (conducta i estudis) amb poquíssims alumnes dolents (conducta i estudis), i que els grups del PIP és un calaix de sastre on, a més a més d’alumnes presumptament bons (conducta i estudis) s’inclou els alumnes nouvinguts (immigrants) que van perduts, i d’altres alumnes, de conducta molt negativa i de retruc acadèmicament fluixos, els pares dels quals no consideren el valencià per a res. Així doncs, tenim presumptament un PEV de bons i un PIP de roïns; un PEV on en teoria es pot treballar i un PIP on en teoria és més difícil treballar.

No voldria resultar irrespectuós, demagog, incorrecte, despectiu, impropi de dir, però atesos aquests fets i juntament amb les meues impressions i experiències de treball, resulta curiós que, ves per on, quina coincidència, en alguns instituts alguns equips directius decideixen, als professors que no tenen cap requisit de valencià (o bé el tenen, però és com qui té el lleixiu a la nevera, sense cap garantia de capacitat de parlar-lo ni escriure’l, que han acomplert el tràmit i continuen parlant en castellà amb tothom), atorgar-los justament grups de PEV, de manera que en lloc de seguir la llei, fan les classes en castellà; mentre que els professors que tenen el requisit i parlen el valencià amb garanties s’han d’empassar el gripau dels PIP, i aquests mala sort, no poden fer el contrari, és a dir, fer les classes en valencià, perquè allí no els entén ningú, o perquè això és anar en contra del dret dels pares que han triat el castellà com a llengua vehicular d’ensenyament.

Demagògia, incorrecció, irrespectuós, despectiu? Ehem...