Del tren dels valencians

A Gandia diuen pel tocat dels trens al nostre país que: Els valencians i les valencianes no som ciutadans [ni ciutadanes] de segona.

Crec que per un vot (o dos) dels diputats de Compromís no podria aprovar-se un pressupost a Espanya. Dic Compromís, perquè són suposadament els valencianistres, perquè els 8 del PSPV, ja em faig el càrrec que voten d'acord amb la veu de l'amo. Ara que, Compromís, és on és, i crec que també tenen el cul llogat.

Roda i volta, el pa i les molles i la revolució i Malasaña.

Ei, que no passa res que ens porten un caramull de tres de segona mà recondicionats.

Del misteri del Misteri d'Elx

Una cosa que no entenc i m'enutja força és el sexisme (potser masclisme?) del Misteri d'Elx, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO que ens vam donar entre tots. M'empipa, molt, moltsíssim. Amb els anys que tinc, m'és absolutament indiferent el contingut de l'obra mateixa (una altra cosa és el vessant lingüístic, perquè som el país que som i les hòsties que ens han cardat no tenen perdó de Déu); ara, malgrat la síndrome d'Estocolm que hom puga tindre, quant a la qüestió feminista, sí que me'n vull fer càrrec i sempre que he pogut he aprofitat les avinenteses per a retreure aquesta discriminació. De fet, em sorprén, em sobta molt, no trobar més veus dissidents o crítiques en el món cultural i polític (Botànic, per exemple).

Refent la dita: doncs parla català, vegem com fa.

De les empaties i totes aquestes coses

Vull lligar aquest text amb el d'abans quant a l'aspecte lingüístic. He llegit aquest article i no puc evitar que un bon grapat decomparacions, analogies, similituds, concomitàncies, m'assalten. Ah, també això de les lluites compartides, transversalitats, empaties i posar-se en la pell d'altri.

Quan un ucraïnés (obviament de llengua ucraïnesa) ve als Països Catalans i defensa el castellà i no vol saber del català, per què es comporta com un rus des d'un punt de vista sociolingüístic?

Del patrimoni valencià

Ara volen reformar el monestir de Cotalba per a reconvertir-lo en un hotel spa, com si fora un parador nacional d'eixos. Res a dir contra els hotels que volen ser luxosos i contra la idea del spa, que ja practicaven romans, grecs, etc. Ço que sí que no m'agrada és la idea que de fora vindran per a grapejar el nostre patrimoni, amb la connivència dels del dins per no barrar-los el pas i dir que per ací no passaran.

Destruccio total de la memòria dels valencians; el nostre destí com a nació passa per ser uns sucursals d'un altre país. Ni reis, ni papes, ni terres ni res: terra cremada i nova planta.

Talment com: irlandesos que defensen l'anglés als quals no els pots tocar la Guinness; valencians que defensen el castellà als quals no els pots tocar la paella; napolitans que defensen l'italià als quals no pots tocar la pizza.

Canvi d'identitat per una altra.