Els sectors més conservadors de la societat, tradicionalment, amb un pòsit religiós, condemna taxativament qualsevol tipus d’avortament en la defensa de la vida que dóna Déu. Però, ves per on, no rebutja de cap de les maneres la pena de mort, fins al punt que estarien disposats a acceptar-la en la legislació d’un país.
Altrament, els sectors més liberals de la societat, tradicionalment amb un pòsit laic, condemna taxativament la pena de mort, amb l’argument que l’Estat no és ningú per a esdevenir botxí de l’individu. Tanmateix, està a favor de l’avortament lliure, fins al punt de demanar als governants una legislació satisfactòria.
A vore com apanyem açò.
Altrament, els sectors més liberals de la societat, tradicionalment amb un pòsit laic, condemna taxativament la pena de mort, amb l’argument que l’Estat no és ningú per a esdevenir botxí de l’individu. Tanmateix, està a favor de l’avortament lliure, fins al punt de demanar als governants una legislació satisfactòria.
A vore com apanyem açò.
collons, Dospoals... és molt fàcil. Perquè no té res a veure, no fastidies! T'assegure que a cap dona li agrada avortar però no es pot comparar amb la pena de mort. Homeeeee!
ResponEliminaOpine com Nimué. L'avortament no deu ser una cosa senzilla per a cap dona (supose). La pena de mort, ni me la plantege. Ho trobe com un assassinat legal.
ResponEliminaTornant al tema de l'avortament, tot depén del concepte moral i ètic que tinga cadascú. Si acceptes el començament de la vida independent des del mateix moment de la concepció (com diu l'església catòlica) o si consideres altres moments de la gestació. No ho sé. Amb això de l'avortament tinc els meus dubtes morals i ètics. Espere no veure'm mai en la tesitura d'haver de decidir en cap cas d'aquestos.
Millor avortar que abandonar els xiquets als contenidors, maltractar-los després perquè no els vols o qualsevol cosa semblant...
ResponEliminaI per molta llibertat que donen a l'hora d'avortar, no crec que a cap dona li vinga de gust fer-ho: no només per motius psicològics, sinó també per motius físics (no deixa de ser una operació). Ja deu ser prou fotut haver de decidir una cosa així com per haver d'estar pensant, a més, si et deixen fer-ho o no.
Pel que fa a la pena de mort, encara que de vegades no em falten ganes de carregar-me algú, de moment, n'estic en contra :-) Vient com està el pati dels polítics que ens dirigeixen, no està la cosa com per confiar-los més les vides de les persones. Ja els les confiem prou i mira com ens va...
Nimue, Francesc i Teresa, en aquest text, simplement he llençat la pedra i he amagat la mà.
ResponEliminaJo he pretés deixar constància d'una paradoxa de la vida i de la mort, entre el que defenen unes "esquerres" i unes "dretes" tòpicament.
una paradoxa... molt interessant... Quina associació de questions morals...
ResponElimina