Fuster diu, “Cal experimentar-ho tot”, m’aconsellen. Jo renuncio a les experiències incòmodes i a les experiències idiotes. Això em desqualifica i em limita per a moltes coses, però tant se me’n dóna.
No he tingut mai una bona relació amb el tabac, i a hores d’ara de la pel·lícula li tinc molt poca simpatia, més aïna aversió. A ca meua el tabac ha estat present en qualsevol lloc, de manera que sempre m’ha estat accessible. De fet, de menut, moltes voltes he hagut d’anar a comprar-lo jo, i ja de més grandet, d’adolescent, era normal que m’enviaren a comprar cartons com aquell qui compra barres de pa.
He de dir d’una banda que no he fumat mai i no m’he posat mai un cigarret a la boca, ni tan sols apagat, i d’una altra que dos són els moments en què hauria pogut iniciar-m’hi: u va ser quan tenia tretze anys, d’amagat amb un parell d’amics en uns bancals, i un altre, amb setze anys, en un dinar amb uns companys d’institut. El més destacat és que en el primer cas no se’m va obligar psicològicament a fer-ho, vaig dir que no i no hi van insistir; en el segon, els incitadors que fumara hi van estar realment enfadosos amb la meua negativa, cosa que em va desagradar moltíssim. Queda clar, que quanta més edat i més nombrós és el grup, més irresponsable és la incitació.
No m’agrada el fum del tabac i no vull que a ca meua es fume; em rebentarà moltíssim que se’m diga puc fumar? més sabent com ho odie. No cal dir que l’alcoholisme, la gola o l’anorèxia són problemes mèdics semblants al tabaquisme, però no és el mateix, perquè els primers atenyen l’individu, i el segon afecta l’altri, compartit per força. Ací no s’hi valen clams a la llibertat personal de fer, ni victimismes de persecució. Si hom no fumaria davant xiquets de bolquers, hom no hauria de fer-ho davant qualsevol altra persona. Al remat, hom no hauria de bramar contra la salut pública amb veu de càncer de laringe si la llista d’espera per un transplantament de pulmó és llarga: no es maten jóvens suficients en accidents de trànsit o en la construcció com per satisfer-ne la demanda. Cal tindre-ho present quan hom tinga darrere malalts degeneratius en aquesta mena de llista.
No he tingut mai una bona relació amb el tabac, i a hores d’ara de la pel·lícula li tinc molt poca simpatia, més aïna aversió. A ca meua el tabac ha estat present en qualsevol lloc, de manera que sempre m’ha estat accessible. De fet, de menut, moltes voltes he hagut d’anar a comprar-lo jo, i ja de més grandet, d’adolescent, era normal que m’enviaren a comprar cartons com aquell qui compra barres de pa.
He de dir d’una banda que no he fumat mai i no m’he posat mai un cigarret a la boca, ni tan sols apagat, i d’una altra que dos són els moments en què hauria pogut iniciar-m’hi: u va ser quan tenia tretze anys, d’amagat amb un parell d’amics en uns bancals, i un altre, amb setze anys, en un dinar amb uns companys d’institut. El més destacat és que en el primer cas no se’m va obligar psicològicament a fer-ho, vaig dir que no i no hi van insistir; en el segon, els incitadors que fumara hi van estar realment enfadosos amb la meua negativa, cosa que em va desagradar moltíssim. Queda clar, que quanta més edat i més nombrós és el grup, més irresponsable és la incitació.
No m’agrada el fum del tabac i no vull que a ca meua es fume; em rebentarà moltíssim que se’m diga puc fumar? més sabent com ho odie. No cal dir que l’alcoholisme, la gola o l’anorèxia són problemes mèdics semblants al tabaquisme, però no és el mateix, perquè els primers atenyen l’individu, i el segon afecta l’altri, compartit per força. Ací no s’hi valen clams a la llibertat personal de fer, ni victimismes de persecució. Si hom no fumaria davant xiquets de bolquers, hom no hauria de fer-ho davant qualsevol altra persona. Al remat, hom no hauria de bramar contra la salut pública amb veu de càncer de laringe si la llista d’espera per un transplantament de pulmó és llarga: no es maten jóvens suficients en accidents de trànsit o en la construcció com per satisfer-ne la demanda. Cal tindre-ho present quan hom tinga darrere malalts degeneratius en aquesta mena de llista.
el meu millor amic diu que n'estic perdent l'oportunitat de "viure a tope" fent aixo mateix, no fent coses que se que no m'agradaran.
ResponEliminaen pense igualet que tu.
petonets