En un capítol dels Simpsons, la Lisa pateix una decepció ben grossa del cristianisme, i al llarg del capítol va a la recerca d'un substitut que ocupe el lloc de la religió renegada: en aquest cas acabarà declarant-se budista. Puc dir que em podria identificar amb ella en això del rebuig del cristianisme, però la diferència grossa és que jo no he anat percaçant un substitut. De retruc, també podria identificar-me amb ella quan determina que el budisme és la via alternativa: en el meu cas puc pensar certament que el budisme és l'altrenativa adient per a l'alliberament personal religiós de les ments racionals, però després d'haver llegit El budisme explicat als occidentals considere que, malgrat tot, no seria un bon budista.
Crec que no he experimentat cap il·luminació, ni ara després d'acabar el llibre, ni quan vaig estar a Randa fa uns quants anys. La lectura d'aquest llibre m'ha fet veure aspectes i ensenyaments que, d'una banda, fa temps que m'adone que practique (i, doncs, m'hi sent afí), i d'una altra, d'altres que no podré assolir (i, doncs, me n'allunyen), per la qual cosa no seria jo un bon budista: ells afirmen que aquelles idees i ensenyaments que no ens agraden no podem apanyar-nos-els a la nostra manera i gust perquè acaben agradant-nos (honestament, no ho faré, perquè tenen força raó; de manera que, conseqüentment, no em proclamaré budista).
Comptat i debatut, no cerque un substitut del cristianisme: quan ens morirem, morirem i punt, s'ha acabat. Ni el cristianisme, ni el judaisme, ni el sintoisme ni el budisme (per unes quantes idees amb què no estic d'acord) em fan prou lliga. Ara bé, si hi haguera de posar un m'agrada tipus facebook, aquest aniria al budisme.
