For sale, ed. 96

Dissabte 23 es va celebrar un acte poètic a Pedreguer (que va ja per la 8a representació: ací i ací en parlen. Aquest espectacle musical, poètic i fotogràfic (i a vegades teatral) té com a fonament la visió de 50 poetes del país, els quals, amb l'ajut de l'acordió, han exposat un país que abans semblava noble i que en l'actualitat s'ha vist matxucat per la fera de la construcció; de retruc, el fotògraf completa la representació amb un reguitzell d'imàtgens molt catastròfiques dels desgavells urbanístics, naturals, etc.

El meu text emperò, no farà la crítica de l'esdeveniment, sinó que pretén mostrar una inquietud al voltant d'aquest recital. Aquest ha fet 8 representacions des que es va posar en marxa el maig del 2010: Calp, València, Gandia, Alcoi, Morella, Rafelcofer, Alacant i Pedreguer. Qui governava en aquests llocs eren partits d'esquerra, llevat de València (on mana la dreta i es va fer a la Societat Coral del Miquelet), d'Alcoi (on manava la dreta i es va ver al Casal Jaume I) i d'Alacant (on mana la dreta i es va fer a la seu universitària).

Digueu-me malfiat, però un espectacle que és tan divers i que ompli ben bé un espai en les agendes culturals locals, però que alhora és tan crític amb la política urbanística que s'ha fet en els anys darrers, sembla que només pot ser programat en pobles on no mane la dreta. Perquè ausades que aquest recital pot fer-se a llocs com Pego, Dénia, Tavernes, Sueca, Altea, la Vila, el Campello, Mutxamel, Muro, Xàtiva, Algemesí, Alzira i d'altres pobles que poden ser vertebrats amb la dita veu dels 50.

Certament, una llàstima.