De la vaga

Hem arribat a maig i davant tenim la vaga general. Tot són enraonaments i argumentacions i capteniments.

És una vaga general; jo no n'he viscuda mai cap: sempre han estat dies solts. Ara ve la bona.

D'un dinar literari

He anat a dinar amb una colla del món de la literatura. El lloc ha estat bonic i l'ambient molt agradable. He pogut enraonar amb gent que no coneixia i el tocat és que he estat molt a gust. En acabar hem fet camí cap a Beniarjó, al lliurament del premi de poesia. El Ximo Cano n'ha estat el guardonat, de la Marina Baixa, cap avall: són menester no només més poetes d'aquesta terra, sinó que a més a més tinguen bona qualitat. Me n'he alegrat molt.

De la presentació de la plaqueta, el dia

Ens hem alçat a bona hora i hem fet l'esmorzar, d'aquells que et treuen la mitja barra de pa; en acabant un passeig pel poble, que és menut i que atreu molt de ciclista. Ens acomiadem de l'hostal, dels propietaris i tirem cap a la Pahissa, enmig del parc natural. És encara prompte, però comencen a aparéixer els finalistes del premi: enraonem. M'alegre de vore la Joana, qui s'encarrega ara d'aquests actes, tot passada la mort de l'Esther Xargay.

Em duu records el lloc, de quan 3 anys arrere hi vaig anar amb el Pau, ell com a guanyador i jo com a finalista i hi vam fer nit. Ara és el Pere qui m'acompanya, el Pere, qui m'ha donat suport i qui considera la meua poesia vàlida.

He presentat la plaqueta: en parle uns minuts, un moment que se'm fa un instant. Tot seguit parlen els finalistes i acaba la cosa amb una performanç de música, cos i veu. En acabar-se totes les parts artístiques del programa del dia pertoca anar a dinar: ocasió en què podrem enraonar també.

Si haguera estat un cap de setmana normal, eixe mateix diumenge hauríem tirat cap a casa: vora 500 quilòmetres en cotxe per a acabar arribant molt tard a casa i al sendemà anar a la faena. Afortunadament, estem encara en les vacances de primavera i ens podem permetre el luxe de sojornar en Salou. Més temps per a nosaltres en el viatge que pot durar un dia més; per tant no serà un diumenge trist ni el matí del dilluns tampoc quan mamprendrem la tornada.

 

De la presentació de la plaqueta, la vespra.

Segon viatge literari amb amic. Aquesta volta era el moment de fer la presentació oficial de la plaqueta 20 76  20 76  20 76 a la Pahissa del Marquet. Tornem a fer el viatge cap a Catalunya la vespra del dia bo. 

Continuen les converses que vam tindre en el viatge a Lleida, mamprenem altres enraonaments: ara a la vellesa, un viatge en carretera amb què parlar de literatura, d'incerteses; uns moments preciosos perquè ocasions per a trobar-se durant tant de temps seguit no n'hi han certament.

Arribem aviat a la pensió on sojornarem i després de dinar a la terrasseta de l'habitació en un poble menut, fem camí a ço que havíem decidit durant el viatge: tren cap a Barcelona. Mentre el trajecte, reservem les entrades al teatre Brossa, perquè mirarem Els polítics. Abans serà l'exposició del Godard que fan a la Virreina.

Sopem i som conscients que el darrer tren parteix a les 2'15, perquè encara hi han coses culturals per Barcelona; però ho deixem córrer: però ho hauríem fet.

 

D'un recital a Ponent

L'experiència literària es fa més gran i hem passat un cap de setmana a Lleida: partim divendres de migdia i tornem diumenge de vesprada. Parle en plural perquè ens n'hi anem jo, el Pere i el Pau: jo conduïsc. Aquesta volta no presentem les plaquetes sinó que ferm un recital en una llibreria de la ciutat: la Irreductible. No és que hagueren vingut a cercar-nos, sinó que vam ser nosaltres que ens vam proposar a fer l'espectacle i de les dues llibreries a què vaig escriure, aquesta va ser al que ens va respondre. Tot plegat em resulta un poc trist, atés que hem de ser nosaltres qui ens descarem. A l'acte han vingut els familiars de Lleida. Ells ens hi han allotjat dues nits i ens han fet la companyia que ha estat bonica en aquest viatge de 5 hores de casa a allí.

Deixant de banda el recital, hem pogut fer una visita turística: la seu vella, els carrers principals, el llit del riu. Hem comprat llibres i el més important: hem pogut xarrar i xarrar a bastament, en un temps que ha estat preciós preciós.

D'una presentació

Celebre l'aniversari una setmana després amb una presentació de la plaqueta de Juneda. La presente amb el Pau i de públic poc, però conegut i amic: la Tere, l'Eva, el Joan, el Pere; però uns altres que no conec. Ho he passat bé: hem parlat de lacreació de les nostres plaquetes, de significats del contingut; també hem parlat del viatge que vam fer a la Pahissa del Marquet i de actuacions que s'hi van fer. Amb tot ha estat una horeta, que s'ha fet curta, més encara quan essent un bon dimecres, pertocava agafar el tren per a tornar a casa a una hora convenient per a dormir prou per al sendemà: dijous és dia de faena també.

D'un aniversari

 Doncs bé, el moment és arribat, 50 anys fets. Fita important, greu, solemne, que serà colgada deu anys després, per una altra fita que li llevarà tot el protagonisme.

Festejaré aquest moment cabdal amb la publicació d'una traducció poètica que més avant serà anunciada.

De fartera de ser feixista

Una que apareix a la ràdio (no n'escriuré el nom: el podreu trobar fàcilment en Internet) ha dit en un programa ço següent: "el català serà una llengua que serà recordada com una llengua feixista." De veres que per parlar català soc feixista? Hem de continuar aguantant, suportant, respectant aquestes brofegades?

Bretons, occitans, navarresos, gal•lesos, sards, samis, quítxues, araucans...: feixistes tots. 

De la censura

Vos heu fixat que l'home de Vitruvi no té piu en les transicions televisives de la retransmissió dels Jocs Olímpics d'hivern de Milà-Anpezo? S'han atrevit a censurar!

De comparacions odioses

Han desqualificat aquest atleta perquè el comitè olímpic al·lega la regla 50.2 de la Carta Olímpica, que estableix que no es permet cap mena de manifestació ni propaganda política, religiosa o racial als espais, seus o àrees olímpiques. Bé, doncs, a vore quan fan un pensament per l'equip femení de futbol de l'Iran, d'entre altres.

De la fasledat i la maldat

Hom negarà que aquest titular: El bisbe de Mallorca: “Em repugna que hi hagi cristians que vagin en contra dels més pobres” , llegit fredament i sense context, té una gran valor humanitària; ara, venint de qui ve i què representa la seua associació, doncs no és més que un pamflet hipòcrita i cínic, per què no?

Que si els homosexuals són uns malalts i uns desviats...

Que si les dones no han de ser iguals que els hòmens en les seues institucions...

Que si el català no és una llengua digna...

Que si...

D'un projecte literari

Doncs ja he acabat d'escriure la plaqueta que serà la base per a la creació d'un vídeo joc. Certament, estic a punt de crear el primer artefacte literari de poesia digital en forma de joc d'ordinador. Ara caldrà passar-hi hores redactant la programació informàtica: a vore com va la cosa. Aquest text base és una traducció mig lliure mig fidel d'un poemari d'un escriptor dels EUA; més avant, més informació.

Del pas del temps

S'ha acabat el trimestre i en un bot s'acabarà desembre i serem gener una altra volta. Ho parle amb companys: el temps no és que ens passe de pressa, és que el tenim horaritzat.

D'un record

Hui només diré que fa 30 anys vaig aprovar la part teòrica del carnet de conduir.

De fer país culturalment

Aquests dies de festa que hi han en aquest mes he aprofitat per a fer un viatge cultural a Barcelona. El fe cert és que al nostre país molta gent aprofita per a anar a Castella, a Madrid, per a mirar museus, musicals i passejar pels barrris tan emblemàtics i esdevinguts imprescindibles. En el meu cas, preferisc anar a Barcelona, al meu país, a mirar museus, teatres i passejar pels barris i aprofitar per a comprar alguna cosa. És cert que és Barcelona i no d'altres com Lleida o Tarragona, però malauradament és la que presenta més varietat. És com anar a València i no a Xàtiva, Alcoi o Alacant.

Han estat tres nits de sojorn i en cada vespre ha aprofitat per a mirar una obra de teatre: de fet, diumenge en van ser dues, una de matí i l'altra de vesprada. Cal reconéixer que són molts diners, però em faig el càrrec que és una volta a l'any i que la cultura cosat diners i val l'esforç. Realment ho he passat molt bé; he tingut molt de gust acudint als teatres i admirant el treball dels actors.

Verament aquesta militància cultural en català ajuda el nostre teixit cultural que no anar a Madrid.

D'un estat en escriptura

En els recitals que hem fet del comboi deslíric, posem un parell de vídeos de quan era jove i en vaig gravar un parell. Són vint anys de diferència i em fa prendre consciència del pas del temps; de la joventut (tan tan jove no era, altrament, que tenia ja 30 anys) i de la maduresa (ara que aviat en faré 50).

Doncs, bé, estic a mitjan acabar una plaqueta que necessitarà per a ser entesa del tot fer un videojoc: no un videopoema (que també el faré), sinó un videojoc.

Sé que arribe tard a aquestes coses, però he pujat a aquest tren. 

Del record d'unes trobades literàries

Amb il·lusió i expectativa vaig acudir dissabte a l'acte de record de les trobades d'escriptors que es van fer en Gandia fa un bon grapat d'anys. Set convidats havien de parlar de l'experiència que va ser aquella fita pancatalanista en dues sessions, una d'informal en el pati de la Biblioteca Central i una de formal en la Casa de la Marquesa. De tot allò que s'hi va dir, destacaré aquestes idees.

Hom va ementar la idea del cànon però no va hi haure apregonament del tema. També hom va al·ludir als jóvens, que on eren i on s'aplegaven, és a dir, si tenien aplecs com els que commemoràvem ara (no només el Salvador Iborra). Una altre tema va ser debatre si Gandia és una ciutat literària, amb alguns que van dir que sí i uns altres que no, amb la referència de fons de ço que va passar als anys 70. Per a acabar, hom va acordar que de tot plegat van aparéixer molts lligams d'amistat que encara ara continuen vigents entre els participants d'aquells esdeveniments. En la part final en la segona, exposició d'alguna raó de per què van ser importants aquelles trobades i lectura de texts per part dels convidats.

He de suposar que en el dinar de germanor de després hom degué allargar-se més en aquesta trobada, però jo ja no hi vaig ser.

D'una traducció

Aviat serà acabat i ha estat un treball que ha durat 15 anys: bé, més que durar, diré que s'ha anat deixant, oblidant, reprenent, apartant... Però a la fi, ja està acabat i en procés de revisió final, tot esperant dur-lo a la impremta.

El gener del 2026, en l'any que faré els 50, tornaré a autopublicar un llibre, en aquest cas una traducció, la més llarga (ja veus, un volum habitual de poesia).

Una anècdota: l'any 2011 vaig presentar el projecte de traducció als premis de Tarragona, però no va ser mereixedor de la beca de traducció.

D'una anotació d'un viatge

He passat uns dies de festa pel nord del país, en la comarca dels Ports. No és una zona que des de la Marina habitant siga avinent visitar com qui visita Gandia o València. Gairebé tres hores de cotxe i un gran desconeixement, doncs, fan que no siguen opció de cap de setmana normal, més aïna ponts o súper ponts. El tocat és que en Morella fa més de 10 anys vaig participar en un recital de poesia i donada la distància vam haver de fer nit allí.

Recitals de poesia, xarrades, presentacions... Tres hores de cotxe i haver de fer nit. Es fa lluny i és una pena aquest tall de comunicació.

Del dia de la traducció

Hui és el dia de la traducció; 10 anys farà el 2026 de la traducció que vaig fer de la poeta feroesa. Però quant a hui: he acabat una traducció que fa anys que havia començat però no arribava a terme d'acabar. A la fi ho he aconseguit: en uns mesos l'autopublicació.