Ens hem alçat a bona hora i hem fet l'esmorzar, d'aquells que et treuen la mitja barra de pa; en acabant un passeig pel poble, que és menut i que atreu molt de ciclista. Ens acomiadem de l'hostal, dels propietaris i tirem cap a la Pahissa, enmig del parc natural. És encara prompte, però comencen a aparéixer els finalistes del premi: enraonem. M'alegre de vore la Joana, qui s'encarrega ara d'aquests actes, tot passada la mort de l'Esther Xargay.
Em duu records el lloc, de quan 3 anys arrere hi vaig anar amb el Pau, ell com a guanyador i jo com a finalista i hi vam fer nit. Ara és el Pere qui m'acompanya, el Pere, qui m'ha donat suport i qui considera la meua poesia vàlida.
He presentat la plaqueta: en parle uns minuts, un moment que se'm fa un instant. Tot seguit parlen els finalistes i acaba la cosa amb una performanç de música, cos i veu. En acabar-se totes les parts artístiques del programa del dia pertoca anar a dinar: ocasió en què podrem enraonar també.
Si haguera estat un cap de setmana normal, eixe mateix diumenge hauríem tirat cap a casa: vora 500 quilòmetres en cotxe per a acabar arribant molt tard a casa i al sendemà anar a la faena. Afortunadament, estem encara en les vacances de primavera i ens podem permetre el luxe de sojornar en Salou. Més temps per a nosaltres en el viatge que pot durar un dia més; per tant no serà un diumenge trist ni el matí del dilluns tampoc quan mamprendrem la tornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada