En els recitals que hem fet del comboi deslíric, posem un parell de vídeos de quan era jove i en vaig gravar un parell. Són vint anys de diferència i em fa prendre consciència del pas del temps; de la joventut (tan tan jove no era, altrament, que tenia ja 30 anys) i de la maduresa (ara que aviat en faré 50).
Doncs, bé, estic a mitjan acabar una plaqueta que necessitarà per a ser entesa del tot fer un videojoc: no un videopoema (que també el faré), sinó un videojoc.
Sé que arribe tard a aquestes coses, però he pujat a aquest tren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada