En la meua tasca docent es fa difícil haver d'explicar alguns conceptes del món des adults i he de cercar analogies que tinguen sentit en el seu món a penes acabat d'estrenar: escepticisme, sarcasme, evocació, nostàlgia. Certament, aquest vocabulari és de gent gran i ha de ser entés per adolescents.
Pel que fa a la nostàlgia, aquest mot va adquirint tota la magnitud de significació a mesura que passen els decennis. Perquè no és la mateixa nostàlgia la que es sent als 40, als 50 o als 70 i a vore com fas entendre a un jove de 16 què és això de sentir tristor, defallença i altres símptomes de depressió anímica produïts per l'enyorança, d'acord amb el DCVB. Ço que puc oferir-los de semblant és quan recorden el seu temps en l'etapa infantil i no tenien les preocupacions que tenen en l'ESO (o el Batxillerat).
Ara que s'acaba el mes i percep que ens hem menjat ja tres mesos de l'any i ho projecte als anys que tinc, no puc evitar que m'agafe aquesta nostàlgia del temps passat, d'una joventut que fa poc que s'ha acabat i faig el recompte de les coses bones fetes i de les que hauria pogut fer si haguera tingut la pensada.
La nostàlgia del temps no viscut, de tot allò que no hem fet i, i si haguérem fet...?
ResponEliminaUna professora de la carrera era un poc contrària a la història de i si... per què hauríem de tindre en compte moltes variables conjunturals i estructurals que se'ns escapen a primera vista. Pot ser, això siga aplicable al nostre passat.
En el meu cas, no és tant història ficció sinó que s'haguera encés un llum que haguera dit. Mira, aquest cap de setmana que t'estàs a València, agafa el tren i ves a Sagunt. O, ara que estàs a Vinaròs per què no te'n vas a Tarragona, i d'altres pobles del voltant i hi fas excursions?. O sent com és vacances de primavera, agafa un vol i ves al nonrd d'Europa. Aquest és el fet, no haver tingut aquesta il·luminació o algú que me l'haguera feta.
ResponElimina