dilluns, de desembre 26, 2016

D'un prodigi literari

Un dia mirava un programa de llibres i vaig tindre coneixement d'aquest autor, Santiago Posteguillo, que escriu novel·la històrica de la gruixuda. Vaig fer una recerca d'aquest professor de la Universitat de Castelló i vos puc dir que estic esbalaït. Tot seguit vos en transcric la bibliografia:

Trilogía sobre Escipión el Africano, ediciones B

  • Africanus: el hijo del cónsul, 2006, 728 pàgines

  • Las legiones malditas, 2008, 864 pàgines

  • La traición de Roma, 2009, 872 pàgines

Trilogía sobre Trajano, editorial Planeta

  • Los asesinos del emperador, 2011, 1240 pàgines
  • Circo Máximo, 2013, 1240 pàgines
  • La legión perdida, 2016, 1152 pàgines

Los secretos de los asesinos del emperador, 2014 (ebook)
Trajano y Decébalo en la Rumanía del siglo XXI, 2014 (ebook)

Altres (Planeta)
  • La noche en que Frankenstein leyó el Qujote: la vida secreta de los libros, 2014, 240 pàgines
  • La sangre de los libros, 2014, 224 pàgines

En total, deu haver publicat en 10 anys 6542 pàgines (i ací caldria afegir-hi la dels dos llibres electrònics, però no hi és especificat). També he de dir que és professor de la Universitat Jaume I de Castelló, amb la qua cosa té una bibliografia universitària extensa en llibres, capítols, ponències, etc.

És per això que la meua raó de l'esbalaïment és la capacitat que ha tingut l'autor d'haver escrit tant en literatura (6542 pàgines) i poder combinar-ho amb la bibliografia universitària i el treball acadèmic (fer classes, tutories, correcció de treballs i exàmens). Certament, n'estic molt sorprés de vore com en el meu cas de docència secundària el temps no em dóna. Al remat, vull que estiga clar: d'enveja insana, gens.








2 comentaris:

  1. No entenc de què t'espantes. A veure...: 6542 pàgines en deu any resulten 654 pàgines i una mica més a l'any. I al dia n'eixirien quasi dues. Què?: no em digues que tu no ets capaç d'escriure dues pàgines diàries, ploga o neve, dies feiners o dies festius, durant 10 anys seguits, i de tenir mentrestant a punt l'editorial que te les anirà publicant, sense parar-te a alenar, això sí, ni tan sols per a presentar-los, que, aquests llibres, em fa a mi l'efecte que es publiquen sols. Ara diu que el temps no li dóna! Si és que...: som uns melindrosos! Si el senyor Posteguillo pot, tu i jo també! O no? He he...

    M'ha agradat la pensada de fer un post sobre aquest escriptor que deu tenir un regiment de manobres al seu voltant. M'has fet riure. Salut, i bon any!

    ResponElimina
  2. No sé si té una altra gent o no, però cal tenir present endemés el temps que és menester esmerçar a la correcció de les galerades.

    No conec aquest autor, ni vull encetar cap disputa literària, però essent jo mateix la mesura de les coses, no puc estar-me'n d'esbalair-me'n.

    Gràcies, de retruc, pel comentari, besets.

    ResponElimina