Fa un mes que ha passat l'aniversari d'aquest blog i hui representa que és el de la inauguració: fet i fet, va nàixer fa deu anys per a escriure reflexions de tota mena i fer constància de la meua tasca com a escriptor (de poesia, traductor, etc.).
Pel que fa a la poesia, en aquests deu anys han eixit al carrer tres llibres, amb una incidència mínima (m'imagine) en la societat lectora i poètica com més ha anat més. De fet, el darrer llibre, Ei que ja sé francés, malgrat rebre dues (dues!) crítiques literàries (més que mai!) ha passat totalment inadvertit pel món (almenys, des del meu punt de vista): vora 200 llibres han caigut en mans de lectors, però directament, personalment a penes n'he rebut algun comentari (sis o cinc persones a tot estirar). De les dues crítiques que m'han escrit diré que si bé incideixen en les lloances (amb què queda afalagat l'ego poètic) he trobat a faltar més hermenèutica, potser atés el caràcter del llibre.
Emperò, faig saber també que la campanya que he dut a terme ha estat molt, però que molt callada, amb la qual cosa una part de la culpa és meua; tanmateix, aquest llibre tercer estava destinat a patir aquest mal: un llibre tan metaliterari i descregut no tenia més remei que restar foravila. Comptat i debatut, és l'inconvenient de ser exquisit, com em diu un amic meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada