Aquests dies en què la televisió ens nega amb anuncis de nadal, de la gran meravella que és aquest període, m'ha vingut al cap una idea: que tant el nadal com la pornografia tenen un lligam en comú força potent. Els dos creen en la persona grans expectatives i poden resultar nocives per a la percepció personal. Tothom sap ben bé que mirar pel·lícules pornogràfiques distorsiona la realitat del fet sexual: la llargada dels penis o la grossaria dels pits poden crear complexes d'inferioritat; també la duració tan excessiva de la manxera pot perjudicar tant aquells hòmens que acaben de seguida com aquelles dones que veuen que no s'acaba i ja estan escaldades. Comptat i debatut, la pornografia exagera un fet que en la realitat es presenta més ordinari que extraordinari, tot a partir dels gusts o perversions d'aquells qui són en aquest negoci.
Què passa doncs amb el nadal? Doncs que la realitat també es distorsiona i hom percep aquest període de l'any amb unes expectatives filtrades per una altra gent que és en aquest negoci. Així, el nadal ha de ser el moment redemptor de l'ésser humà, en què un xiquet aprén del seu avi a tocar la guitarra i quan serà avi molts anys després també ensenyarà el nét que tindrà a tocar-la. També justament en aquesta època la família ha de ser més família que mai, unida, alegre i harmoniosa. Oimés, l'esperit de solidaritat s'exacerba entre desconeguts sense importar-hi raça o ideologia.
Certament, tant la pornografia com el nadal mostren una realitat irreal, plena de tòpics i repeticions acrítiques. El fet més important és saber distingir la realitat d'una fantasia, i no deixar-se entabanar per la ment perversa d'uns viciosos.
M'agrada l'al·legoria: ben vist. Reconec que, a ma casa, el Nadal s'ha viscut sempre des d'un sentiment modest i bastant sincer, per part dels qui hi creuen, i respectuós i discret, per part dels qui no hi creiem. Però he viscut altres èpoques en què no ha sigut així per totes bandes. I m'agrada la teua mala bava en la comparació. Gràcies, i salut. I ja està passat, tu veus?
ResponEliminaGràcies pel comentari. Has dit que aquells qui no creuen viuen el nadal de manera discreta i respectuosa. A mi, em toca ser d'aquests, però s'ha arribat a un cap ja en què els discrets haurien de ser els creients. Crec que ens ha tocat un paper molt galdós: suportar tanta falsedat i damunt callar.
ResponEliminaEt posaré una altra comparació. Tant el nadal com la setmana santa han de viure's de manera discreta, però no hi veig les mateixes queixes per part dels no creients. No sé si ets tu d'aquesta gent, però n'hi ha que no tolera la setmana santa per cruenta però el nadal sí, per naïf. Com diuen: no és igual caure en gràcia que ser graciós.
Al remat, potser filaré prim, però tanta mà esquerra em cansa i em deprimeix. Continuarem parlant-ne.
M'encanta la reflexió que has fet!
ResponEliminaM'alegra que et vaja interessar.
ResponElimina