Aquest blog fa 15 anys i he volgut mirar arrere pel tocat de la carrera literària pròpia, atés que una de les raons d'aquest blog és fer esments de la tasca literària.
En donar el darrer llibre del Dospoals a un amic poeta, aquest va assenyalar que tot plegat ja disposava d'una bibliografia considerable, cosa que és veritat: he escrit poemaris individuals; he participat en unes quantes antologies i he fet un parell de traduccions (deixant de banda altres obres sense tanta entitat). Roda i volta, concebuda com una art lul·liana on la llengua, l'estil, els temes, etc., s'apleguen i s'entrellacen en les obres diverses, la meua proposta literària ha assolit, doncs, una bibliografia amb cos.
Aquesta foto primera representa la fita més important per ara en la meua poesia: el Dospoals, principi, puntal i emissor de la resta de la poesia que he escrit i supose que escriuré (si no acabe fent com en u dels poemes del Förlorare). Aquesta és la trilogia que té com a eix la literatura, des de vessants i temes diferents: recull aspre, jeroglífic, obvi, hermètic... Tota una requesta, pel treball que implica endinsar-se.
Aquesta imatge és el primer llibre d'una altra col·lecció que té com a connexió un altre tema literari universal: la mort. En aquest poemari hi han la mort, la malaltia, l'amor fins i tot, tot servant la tècnica del Dospoals. De moment hi ha un llibre sol, però a hores d'ara ja hi han uns quants poemes de ço que en seria un altre. Faltarà saber si serà una dilogia o una trilogia.
Aquesta tercera foto és una dilogia en forma de plaquetes. Ací el tema és la sol·litud i hom fa servir l'amor, el neguit, el desconsol, com a recursos. El primer llibret no ha estat publicat mai en paper, encara que sí en forma d'àudio (i per això en la imatge hi ha aquesta portada). Hi havia pensada una tercera plaqueta per a fer-ne una trilogia, però de moment no hi ha cap projecte.
Pel que fa a la quarta imatge, aquest llibre és una proposta de voldre crear poesia d'aquella formal, de mesura de versos i disposició estròfica. Estocolm és un aplec de dos plaquetes, que hom llig primer d'un costat i després de l'altre, indistintament. Són poemes construïts amb un itxiní, un haikú i una tanka i reflecteixen temes simbòlics, polítics, amorosos, socials, etc. Conté un vocabulari força culte i demana moltes voltes consultar el diccionari si és un lector mitjà (o fins i tot superior) en valencià.
La cinquena foto mostra les traduccions publicades fins ara. La primera forma part d'una proposta multidisicplinar que aplega música (Marta Espinós), art plàstica (Pepa Espasa) i poesia. No va ser inicicativa meua, sinó que m'hi va implicar la Maria Josep Escrivà, qui em va demanar que fera la traducció i qui he acompanyat en recitals d'aquest muntatge. En aquesta plaqueta hi han els versos d'una poeta afganesa assassinada pel marit, entre d'altres per escriure poesia. Són poemes molt sentits, desconsolats i a voltes amb una llacada d'esperança, malgrat la fi que va tindre ella: la Nadià Anjuman. He de dir que com a llibre és bé, però en conjunt de música i art és corprenedor.
La segona traducció sí que va ser idea meua. En un viatge a les Illes Fèroe vaig comprar un llibret d'una poeta jove, una primera obra, i em vaig posar el repte de traduir-lo. Partint del fet que no sé feroés, gràcies al meu coneixement de llengües, als recursos en línia i al fet de conéixer una família feroesa així com també la mateixa poeta, doncs va ser possible la realització d'aquest llibret, el qual parla de l'afecte i l'amor, de les tradicions feroeses, dels fets quotidians, recordats essent infant o en la preadultesa.
La sisena imatge representa el conjunt de col·laboracions en
antologies. La valor que done aquesta mena d'obres és la possibilitat que restar fixat en el contínuum literari, en alguna mena de generació, en un registre de noms per a projectes de diversa mena: de poetes, per a defensar el patrimoni de Gandia o del País Valencià.
Per a acabar, la imatge darrera és un rar en la meua carrera. D'una banda gravar un disc recitant poemes de Joan Fuster. Aquesta producció tampoc va ser iniciativa meua, sinó que també me la va proposar la Maria Josep Escrivà, per a acompanyar-la en una tria feta per l'estudiós del Fuster Voro Ortells, poeta també. De l'altra banda, un catàleg d'una exposició de fotografies meues i de dos col·laboradors més, (la Tonyi Pons i el Justo J. Cabrera), acompanyades de poemes propis.
Comptat i debatut, hom pot sentir-se complagut d'una bibliografia aital, d'haver col·laborat en una altra rama de la nostra cultura, bé siga valenciana, pel país on pertanc, bé catalana, per aquest projecte comú d'una literatura una. Una altra cosa serà la petja que hom hi deixe. Almenys, algú ja s'hi ha interessat i n'ha fet un estudi, el sentiment provocat del qual ha estat commovedor.
