Sempre hom arriba tard a les coses i en el meu cas és perquè d'entre altres, uns altres menesters m'han tingut ocupat o també unes altres lectures havien anat primer. Em sap malament haver llegit tan tard aquest llibre de la Virginia Woolf perquè he de dir que m'ha corprés i hauria haver-ho fet fa un bon grapat d'anys arrere: una pena haver-la deixada de banda o que algú m'haguera dit, aquest llibre no te'l pots perdre.
Dins del meu món de privilegi masculí, en què els cànons no han inclòs autores, entenc la magnitud del drama. Certament la Virginia (no sé si tenint altres referències anteriors, no sé si és propi original d'ella) deixa anar unes veritats que fan avergonyir l'altra meitat de la humanitat, si de cas, m'ho ha fet a jo. Amb tristesa la història de les dones és curta, poca i escarnida, perquè la història, la bona, només l'escriuen els vencedors i elles ací han hagut de perdre (les hi han obligades).
Al capdavall, tot gira al voltant dels diners i qui en té pot fer ço que vol.
NOTA: En llegint el llibre no he pogut evitar pensar de substituir dones per literatura catalana (i per descomptat les dones de la literatura catalana).
Pel que hi expliques, diria que està molt bé que hages arribat a la lectura d'aquest llibre ara. Just ara que tens aquesta necessitat, aquesta inquietud i aquest nivell de consciència i d'empatia. Quan jo vaig llegir 'Una cambra pròpia' era molt jove i aquella lectura i aquella situació que Virginia Woolf hi exposa em va quedar lluny. Al cap d'uns anys hi vaig retornar amb una mirada més crítica i una mica més de formació literària i cultural. Hi ha un temps per a cada cosa, i viceversa.
ResponEliminaEl més important, al meu parer, és tenir una visió àmplia i completa. Jo em negue a parlar de literatura feta per dones. La subclassificació és empobridora. El gènere hauria de ser només un tret biogràfic, que influeix, segurament, en allò que s'escriu. Però no hauria de condicionar, en absolut, la recepció. Tema apassionant, controvertit i inacabable.
Salut i bones lectures!
Doncs hi he arribat de casualitat, perquè més que res va ser una d'aquelles compres que hom fa per a gastar uns diners i el llibre era allí.
ResponEliminaHas dit "Quan jo vaig llegir 'Una cambra pròpia' era molt jove i aquella lectura i aquella situació que Virginia Woolf hi exposa em va quedar lluny". Mentre llegia pensava, no hi hauria manera de fer una edició per a adolescents que puguen entendre no només per l'expressió (que ausades és complicada a voltes) sinó pel contingut i referents? Perquè certament m'agradaria recomanar-la als alumnes però no crec que se'l puguen fer seu. Més aïna caldria una obra que fera servir idees, motius, exemples i referències de l'adolescència.
Pel que fa a la literatura de sexes has dit "Jo em negue a parlar de literatura feta per dones. La subclassificació és empobridora.". Veritat és que ella redunda en el fet de la literatura de dones i jo mateix hi he meditat sobre si els hòmens escrivim diferent o no. Però al remat puc arribar a una conclusió: que el fet de ser home o dona és merament per raons decoratives (uns llavis pintats, una barba, una roba cridanera de coloraines, una de discreta i seriosa, un pentinat...) i, que em disculpen l'atreviment, si pots gestar de fet o en potència una criatura. Al tocat de l'empobridor, no sabria dir-ho, si no és que vols dir que empobridor seria que les dones escriviren sempre de dones i coses que passen a les dones.
En fi, moltes gràcies del dir.