El Fuster diu: “Si l’home adult enyora la seua infància, és perquè no se’n recorda, o perquè se’n recorda malament.”
Torne a la nostàlgia, ara no en l'ensenyament sinó en la vida personal. Diu el diccionari que la nostàlgia fa referència al fet físic d'un lloc, però en el cas de què parlava abans em referisc al temps. Aleshores, què és sinó el passat, sinó també un lloc? Llavors, hom ha estat capaç de reconvertir el temps en un lloc, i certament, com passa en els llocs, aquests canvien i hom els pot malrecordar.
Què enyore dels 20 anys? Potser el meu temps en la universitat i el pas abans d'entrar en el món adult del treball en la docència? Una vida d'estudiant en un pis en el cap-i-casal, amb tot per a descobrir? Ple de força i energia?
Què enyore dels 30? Una vida de treball, prou desgraciat, però amb l'entrada de nòmina amb la qual començar a descobrir el món? Ple de força i energia?
Què enyore dels 40? La vida en parella amb qui compartir el descobriment del món? Encara amb força i energia?
Què enyoraré dels 50? L'estabilitat i encara amb força i energia per a descobrir món?
Quant a l'aforisme, potser una altra variable: recordar les coses bones per a no afonar-la,la memòria, per a agafar-se a un lloc que ja no existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada