Passen els anys, arribem gairebé a la cinquantena, però els alumnes sempre en tenen 13 o 16; ens fem vells, anem prenent consciència del xample de vida que són els més de 30 anys de diferència quan es tracta de parlar del passat. Què tenen els adolescents per a mirar arrere? La infantesa? ¿És a dir, 10 anys a tot estirar en què per raons neuronals han fet una poda i no en recorden gaire cosa substancial? La tasca grossa és fer entendre (ser conscient) a un adolescent una cosa que només es pot capir a força de fer, passar, anys. 30 anys de xample contra 10. 30 anys en què ara resta acabar la vida contra 10 en què tot just comença, tota la vida per davant. El madur que se'n va cap als 60 mentre que roman aparat davant dels que tenen sempre 13 o 16 anys. El madur que eixampla 10 anys més la distància contra els que encara es mantenen en els 10 anys.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada