Hui, però 25 anys arrere, me n'anava amb dues companyes més (l'Anna i la Dagmar) a Londres a estudiar d'Erasmus. Certament, i mirant des de la distància, és una d'aquelles experiències destacades com quan vaig anar a estudiar a València: lloc nou, allotjament nou, tot nou. Un altre nivell de separació familiar, espacial i fins i tot un cert punt temporal.
Aquesta estada va ser molt positiva, en conserve bon record, perquè no ho vaig passar malament i pràcticament tot va ser bonic. Hi vaig aprendre molt, vaig ser conscient d'una altra realitat i no la vaig viure d'una altra manera, banal o trivial, com he pogut saber d'una altra gent que ha fet de l'Erasmus una altra cosa (i ho deixe ací).
No pretenc mitificar aquesta estada, perquè ausades que vam treballar i estudiar i molt poc vam fer de vida bohèmia, però escric açò perquè han passat ja 25 anys, quan encara no havia fet els 22, i resulta molt impactant en la meua recta final de l'adultesa aquest colp massís d'anys passats.
De segur que aprofitares bé l'exèriència Erasmus que per a molts s'ha convertit en una bambolla de festes al marge de la cultura receptora. Sempre me'n penediré de no haver-lo fet, però en el seu dia no em vaig atrevir i la cosa econòmica tampoc estava per a molt. Bé, d'altres experiències van vindre més tard. A vore si contes més sobre la teua experiència.
ResponEliminaSí que la vaig aprofitar en eixe aspecte d'estudiar, de treballar, de llegir. Vaig descobrir que la universitat a Anglaterra era un món diferent, no tan saturat com el valencià i que l'important era el treball de l'alumne. Pel que fa a la part de la bambolla de festes, no va ser eixe el meu camí.
Elimina