En el text d'adés he fet referència a altres entrevistes. És per això que vull fer un esment d'una altra, d'un pensament que em va deixar sorpresíssim, decebut i també remogut. Qui responia en l'entrevista va afirmar que de tota la seua producció, gairebé la mitja dotzena de llibres, conservaria també 6 poemes.
Vaig trobar aquesta declaració molt agosarada i no m'hauria sobtat si justament els llibres que havia publicat havien estat premiats, alguns de molt de prestigi. Com a poeta que he intentat aconsegir algun guardó, podria considerar irrespectuosa aquesta declaració, però altrament vaig pensar en el jurat, com a garants, responsables i creditors del premi que defensaven.
Com he dit en l'altre text sobre la naturalitat en les entrevistes, jo no m'atreviria a dir-hi que de tots els poemes escrits en salvaria uns quants. Més que res perquè qui esguites és la reputació de l'altri: el David Castillo, el Jordi Cornudella, el Josep Piera o la Maria Josep Escrivà, per exemple de noms de renom i capacitat literària. Endemés, fa pensar també en eixos sis poemes, si és u de cada llibre (pensament estadístic) o si són tots sis en un mateix llibre.
Certament, cal estar molt segur u mateix quan té una entrevista davant.
Si em permets ficar-hi cullerada, et diré que no has de menystenir la possibilitat de la provocació, quan un poeta es posa en aquest pla tan rotund i radical.
ResponEliminaI dit això, fixa't, jo crec que un autor o autora està en tot el dret de reconsiderar, repensar, corregir o fins i tot renunciar a part de la seua obra, si és que, amb el temps, hi retorna i en qüestiona la qualitat. El temps estableix aquesta distància amb allò que s'ha escrit ja anys. I el que en un moment pensàvem que podia tenir qualitat, resulta que tenia, com a molt, mèrit, o no era del tot dolent i va merèixer el suport del jurat. Parle per mi, com podràs imaginar: com de bo podia ser un primer llibre meu, escrit amb vint-i-pocs anys? Vull pensar que el jurat hi va veure les virtuts potencials d'una jove que aleshores començava a fer el seu camí. M'agradaria pensar —i espere que disculpes la immodèstia— que no s'hi van equivocar del tot.
EliminaSalut, gràcies del dir.
Quant a això de la provocació, ja hi compte. És per aquesta raó de què parle de les entrevistes aquestes: jo no sabria si mostraria aquest tarannà.
Pel que fa a la segona part, tenim pensaments encontrats. Puc entendre que faces aquestes renúncies, etc. de la teua obra. Ara, si t'has embutxacat uns 10.000 euros en premis, si t'han publicat perquè hom suposava que era de qualitat i si has aconseguit un afegit més de renom per allò de ser guardonat (sabent que potser també de base ja tenies un carisma propi, cal deixar-ho clar), em pense que no sembla immodèstia, potser és una altra cosa i com he dit, pot deixar en evidència el jurat. De fet "podria" pensar jo: vaja, els ha colat uns totxos, li'ls premien i encara ho rebla amb la cosa que són fluixos.
En fi, em pense que no és elegant ni humil de cara a la resta de companys de la poesia. És com si fora: agarre els qüerns, que és ço que volia i que cada u apanye.