divendres, de juny 21, 2019

Del nou poemari autopublicat

Aquest és el text número 499 d'aquest blog i està dedicat al fet que a la fi ha aparegut publicada la tercera part del Dospoals. En total la trilogia ha abraçat 15 anys, durant els quals he deixat anar una visió molt particular i pròpia de la literatura. Aquesta trilogia va començar amb un premi però ha continuat i acabat sent totalment independent, sense la publicació per part de cap editorial. Hom potser considerarà que és una excentricitat: té una part de la raó; l'altra part del tot representa la meua llibertat com a creador tant lingüístic, com literari o artístic. Ara que tinc les caixes amb els llibres m'ha envaït una sensació de buidor, d'ara què. Fins al punt que pense si continuaré escrivint poesia. No ho crec: al cap tinc idees, tanmateix he tingut la sensació de per què.

Doncs això, trilogia tancada si no passa res i a vore si agrada als lectors que el puguen tindre a mà.

2 comentaris:

  1. Potser m'equivoque, eh?, però jo diria que si, a pesar de preguntar-te "per què" has escrit aquesta trilogia (i d'altres llibres) i l'has publicada de la manera com t'ha resultat més convincent, és que, en el fons, si que tens la teua personal resposta a aquest "per què". Com tots els anteriors, espere poder llegir-lo i compartir amb tu aquest moment en què el llibre té realment sentit, que és quan arriba "a l'altre", als lectors i a les lectores.

    Salut i enhorabona per fer realitat el propòsit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina equivocació ha sortit entre el meu per què i el teu per què! Jo no em demanava la raó per què havia escrit la trilogia, sinó la raó per què havia tingut la sensació de no continuar escrivint més.

      Pel que fa a llegir-lo, aviat ho faràs: apareixerà de sorpresa.

      Respecte a allò de tenir sentit quan arriba a l'altri és justament açò que vull, que l'interprete la gent (que sobretot el llija, que sé que hi ha gent que el té però ni l'ha mirat).

      Molts besos

      Elimina