divendres, d’abril 24, 2015

De política

Com a persona atea no em puc estar de fer-me de mala sang quan els polítics del nostre país, que es vol laic, fan ostentació i proclama de la seua religió, en aquest cas la catòlica. Un exemple d'aquesta ostentació i proclama és quan juren el seu càrrec en l'administració pública: tan catòlics ells, seriots davant el crucifix. Si fóra cristià em cauria la cara de vergonya per culpa d'aquesta gentola que, pintant-se una llacada de religiosos, per darrere atempten contra els preceptes més bàsics de la seua fe. Més encara, si jo fóra un càrrec responsable de la jerarquia catòlica hauria de plantejar-me seriosament mamprendre excomunicacions i retrets per haver pres el nom de Déu en va i perjurar.

Per culpa de tot açò que està sortint dels polítics imputats i immersos en corrupteles, voldria fer la llista dels pecats capitals (no els venials, sinó els grossos) i manifestar el meu cabreig per aquesta hipocresia catòlica dels polítics que ens han tocat. No cal dir que tot serà presumpte, fent servir l'argot que  s'usa actualment.

Avarícia: ¿no són infames les quantitats de diners que estan embutxacant-se els polítics i alts càrrecs a costa d'una altra gent que duu una vida miserable? ¿no és avarícia guanyar milers i milers d'euros amb reunions fictícies o inútils o cobrar per unes faenes que no correspondria fer?

Enveja: ¿no deu ser que tanta, tanta misèria política ve produïda pel desig de ser igual que l'altri que s'enriqueix? ¿Per què si uns volen cobrar comissions, els altres volen també ser igual que els companys?

Supèrbia: ¿no és patètic veure els polítics mostrar-se tan sobrers envers el contrari quan l'han enxampat? ¿No és trist veure com es justifiquen menyspreant?

Gola: Factures de menjars de 80 euros el cobert, cotxes de luxe, etc. Cal dir-hi més?

Luxuria: Putes, jóvens de companyia...

Ira: ¿No és trist que els polítics no donen la informació a l'oposició perquè els controlen, en un acte de discriminació? ¿No és venjança quan entre ells s'escampen la merda de les trampes que es fan? ¿No és la ira qui mou aquesta decisió de ser legals i no desig del perdó?

Peresa: Quan uns servidors públics no fan la faena que els pertoca per deixadesa, ¿és peresa això?

Tot, al remat, és patètic. No entenc per què els catòlics no es revolten contra aquest menyspreu a la seua religió i altrament m'ataquen per retreure'ls aquesta indecència.

2 comentaris:

  1. Parles de dues crítiques literàries de Ei, que ja sé francés! Et refereixes a Sanç i Escrivà? Gràcies!

    ResponElimina