Ara fa un any els Països Catalans, amb Catalunya al capdavant, es van presentar a Europa, i de retruc a la resta del món, com un país que tenia alguna cosa (pendent) per a dir. La nostra literatura es va convertir durant uns dies en el melic del món de la cultura.Els representants més destacats de les lletres catalanes van presentar les credencials i van demostrar que el nostre nivell de qualitat és igual que les altres literatures, algunes de molt més poder mediàtic. Al remat puc dir que em vaig sentir orgullós d'haver assisit i viscut aqueslls dies a Frankfurt.
Ara podria desgraciar aquestsa solemnitat dient: i què? Les galtades continuen rebent-se per totres les bandes.
ooh! és veritat! ja ha passat un any! quin bon record...
ResponEliminaMalgrat el poc de temps que hi vam estar junts, em vaig alegrar molt de vore't allí.
ResponElimina"mai plores per el que podria haver sigut, se feliç p'el que va ser"..
ResponEliminabesets
Sóc feliç pel que va ser, perquè vaig sentir que la nostra literatura potser era alguna cosa, però ha passat un any i la cosa no ha millorat gaire: els xiquets continuen sense llegir, la gent adulta prefereix llegir només autors castellans, i si ha de llegir una traducció, abans compren la que està en castellà. Això és el que em fa trist.
ResponElimina