divendres, de març 09, 2007

Padrins

Aquests dies s’està parlant molt del terroriste que ha estat en vaga de fam. No cal dir que els assassinats que han comés han de ser jutjats i castigats amb les penes que estableixen els jutges. Entenc també que les associacions de víctimes no estiguen d’acord amb les resolucions que s’hi facen i vulguen manifestar-ne el descontent. Ara bé, ací voldria afegir dues coses. Primer, ¿per què hom parla de pagar un preu polític, si accedeixen a les exigències dels terroristes, i tothom calla el que va ser el preu polític més gran i descarat, el de les víctimes del franquisme? (en què molts dels capitosts i dels pelacanyes del qual se’n van eixir sense responsabilitats). Segon, ¿Per què el PP s’abraona de mala manera quan alguns polítics bascs no condemnen els atemptas d’ETA, i els mateixos del PP no es dignen, d’una banda a condemnar el franquisme, d’una altra a enretirar qualsevol resta franquista, d’una altra a fer fora del partit aquells grupuscles nostàlgics de Franco, d’una altra, al remat, a salvar el record dels represaliats?

O ens calfem tots o puntada a l’estufa. Uns morts no tenen per què ser millors que els altres, només perquè tenen darrere un partit polític que massa bé sap com canviar les coses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada