Padrins

Aquests dies s’està parlant molt del terroriste que ha estat en vaga de fam. No cal dir que els assassinats que han comés han de ser jutjats i castigats amb les penes que estableixen els jutges. Entenc també que les associacions de víctimes no estiguen d’acord amb les resolucions que s’hi facen i vulguen manifestar-ne el descontent. Ara bé, ací voldria afegir dues coses. Primer, ¿per què hom parla de pagar un preu polític, si accedeixen a les exigències dels terroristes, i tothom calla el que va ser el preu polític més gran i descarat, el de les víctimes del franquisme? (en què molts dels capitosts i dels pelacanyes del qual se’n van eixir sense responsabilitats). Segon, ¿Per què el PP s’abraona de mala manera quan alguns polítics bascs no condemnen els atemptas d’ETA, i els mateixos del PP no es dignen, d’una banda a condemnar el franquisme, d’una altra a enretirar qualsevol resta franquista, d’una altra a fer fora del partit aquells grupuscles nostàlgics de Franco, d’una altra, al remat, a salvar el record dels represaliats?

O ens calfem tots o puntada a l’estufa. Uns morts no tenen per què ser millors que els altres, només perquè tenen darrere un partit polític que massa bé sap com canviar les coses.